Àlcetes I d'Epir
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 410 aC  |
| Mort | c. 370 aC (39/40 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | tsar |
| Període | Antiguitat clàssica |
| Família | |
| Família | Aecides |
| Fills | Neoptòlem I d'Epir, Arimbes d'Epir |
| Pare | Tàripes |
Àlcetes I (en llatí: Alcetas, en grec antic: Ἀλκέτας) fou rei d'Epir, fill de Tàripes.
Va pujar al tron però al cap d'un temps fou enderrocat i va haver de fugir a Siracusa, on el tirà Dionís el va acollir i el va ajudar a recuperar el tron. Després de recuperar el poder fou aliat dels atenencs i de Jàson, tagos de Tessàlia. El 373 aC va anar amb Jasó a Atenes en defensa de Timoteu, que gràcies a la seva influència fou declarat innocent. A la seva mort el regne fou dividit entre els seus dos fills Neoptòlem i Arimbes.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William; Mason, Charles Peter. «Alcetas I». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol.1. Boston: Little, Brown and Company, 1844, p. 98.