2-etoxietanol

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químic2-etoxietanol
Substància polar aprotic solvent, combustible líquid de classe II, alcohol, compost químic i Glycol ethers
Massa molecular 90,068 uma
Estructura química
Fórmula química C₄H₁₀O₂
2-Ethoxyethanol.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,93 g/cm3 (20 °C)
Punt de fusió -130 °F
Punt d'ebullició 275 °F
Pressió de vapor 4 mm Hg
Perills
Límit inferior d'explosivitat 1,7 %
Límit superior d'explosivitat 15,6 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 1,8 mg/m3 (10 h, sense valor)
740 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat 110 °F
IDLH 1.845 mg/m3
NFPA 704.svg
2
2
 
 
Identificadors
CAS 110-80-5
InChIKey ZNQVEEAIQZEUHB-UHFFFAOYSA-N
PubChem 8076
RTECS KK8050000
AEPQ 203-804-1
ChEBI 46788
KEGG C14687
ChemSpider 13836591
ChEMBL CHEMBL119596
UNII IDK7C2HS09
ZVG 12880
DrugBank 02249
Infocard ECHA 100.003.459
HMDB HMDB31213
DSSTOX DTXSID7024087
RxNorm CUI 1314365
Beilstein 1098271
Gmelin 82142
Modifica dades a Wikidata

El 2-Etoxietanol, també conegut per la marca registraca Cellosolve o ethyl cellosolve, és un dissolvent que es fa servir sovint en aplicacions comercials i industrials. És un líquid clar, inclor i gairebé inodor que és miscible amb aigua, etanol, èter dietílic, acetona i acetat d'etil.[1]

El 2-etoxietanol es pot fabricar per reacció de l'òxid d'etilè amb etanol.

Igual que amb altres èters de glicol, el 2-etoxietanol té la propietat útil de poder dissoldre químicament diversos compostos. Per exemple, dissol olis, resines, greix, cera, nitrocel·lulosa i laques.[1] Aquesta és una propietat ideal per ser un netejador d'utilitat múltiple, i per tant el 2-etoxietanol es fa servir en productes tals com els eliminadors de vernissos i en solucions desengreixants.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 National Research Council (U.S.). Subcommittee on Spacecraft Maximum Allowable Concentrations. Spacecraft maximum allowable concentrations for selected airborne contaminants. National Academies Press, 1996, p. 189. ISBN 978-0-309-05478-2 [Consulta: 19 febrer 2012]. 

Referències externes[modifica]