Vés al contingut

A Tale of Two Cities (pel·lícula de 1911)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaA Tale of Two Cities

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWilliam Humphrey Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJames Stuart Blackton Modifica el valor a Wikidata
GuióEugene Mullin Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVitagraph Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGeneral Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1911 Modifica el valor a Wikidata
Durada30 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enUna història de dues ciutats Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema mut i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0001915 Letterboxd: a-tale-of-two-cities-1911 Allmovie: v66977 TMDB.org: 233095 Modifica el valor a Wikidata

A Tale of Two Cities és una pel·lícula muda de la Vitagraph, basada en la novel·la homònima de Charles Dickens, protagonitzada per Maurice Costello i Florence Turner, entre altres.[1] No hi ha unanimitat en les fonts pel que fa al director: als crèdits de la pel·lícula hi figura Charles Kent però en diferents fonts s'hi esmenta William J. Humphrey.[2][3] La pel·lícula es va produir en tres bobines que es van estrenar de manera independent el 21, 24 i 25 de febrer de 1911.[4]

Argument

[modifica]

A Londres, Lucie Mannette s'assabenta que el seu pare, el Dr. Manette ha estat alliberat de la Bastilla i que viu a la botiga de vins que té el seu antic servent Defarge a París. Jarvis Lorry l'ajuda i la porta a retrobar el seu pare. Mentrestant, Charles Darnay, de família noble renuncia al seu títol nobiliari, deixa les seves possessions per ajudar el poble i marxa a Anglaterra. Allà és acusat de ser un espia. L'advocat Sydney Caron aconsegueix que sigui declarat innocent quan demostra que el testimoni és incapaç de distingir-lo de Darnay. En ser alliberat, Lucie dona les gràcies a l'advocat i ell se n'enamora. Ella però es casa amb Darnay. Posteriorment, durant el Regnat del Terror, Darnay és capturat a França i condemnat a la guillotina per ser un noble. Carton, aleshores el visita a la presó i s'intercanvia amb ell per tal que Lucie pugui recuperar el seu marit.[5]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

La pel·lícula va ser feta en una època en què la majoria eren d'una sola bobina ja que es considerava que el públic no aguantaria més temps una pel·lícula. Tot i que les tres bobines es van estrenar en tres dies successius, la revista Moving Picture World recomanava als exhibidors que esperessin a tenir les tres bobines i les projectessin a la vegada.[4] Norma Talmadge interpreta en aquesta pel·lícula una condemnada a mort. Fins aquell moment només havia fet rols molt menors però és a rel d'aquesta pel·lícula que comença a cridar l'atenció del públic.[6]

Referències

[modifica]
  1. Blum, Daniel. A pictorial history of the silent screen (en anglès). Londres: Spring Books, 1953, p. 20. 
  2. Gmür, Leonhard. Rex Ingram: Hollywood's Rebel of the Silver Screen (en anglès). epubli, 2013-11-14. ISBN 978-3-8442-4601-8. 
  3. Glancy, Ruth F. A Tale of Two Cities: An Annotated Bibliography (en anglès). Routledge, 2014-06-23. ISBN 978-1-317-94322-8. 
  4. 4,0 4,1 «Vitagraph play. Important to managers». Moving Picture World 8, 8, 25-02-1911, pàg. 427.
  5. «Stories of the films: A Tale of Two Cities (parts I, II & III)». Moving Picture World 8, 9, 04-03-1911, pàg. 490.
  6. Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-02-01, p. 374. ISBN 978-0-8131-3745-2. 

Enllaços externs

[modifica]