Vés al contingut

Estats Marathes Meridionals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els Estats Marathes Meridionals, del Sud o Jagirs Marathes Meridionals o del Sud, en anglès Southern Maratha Jagirs foren un grup d'estats sota control polític de l'agent encarregat de l'agència de Kolhapur i del País Maratha Meridional format pels següents estats o jagirs:

Tots els jagirs excepte Mudhol, pertanyien als bramans konkanasth de les famílies Patvardhan i Bhave. Har Bhat Patwardhan, un sacerdot bramin de Kinkan, vers 1722 va rebre els territoris del peshwa; va morir vers 1750 i els seus successors foren confirmats pel peshwa el 1763. la família va governar sense dividir el territori amb residències a Miraj, Tasgaon i Kurawand; el 1801 es va separar Sangli de Miraj; el 1808 (efectiu el 1811) es va separar Jamkhandi de Tasgaon; el 1812 el peshwa va voler recuperar els territoris i els prínceps es van posar sota protectorat britànic. Els territoris després de diverses divisions i algunes extincions eren formats per un grapat de territoris aïllats entre el Bhima i l'extrem sud de la presidència de Bombai.

La superfície total era de 7.731 km² i la població el 1901 de 626.084 habitants. Hi havia 30 ciutats i 538 pobles amb un 85% d'hindús, 10% musulmans, 53% jains i alguns cristians. La població era maratha i canaresa.[1]

Referències

[modifica]
  1. Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.