Comtat d'Ahrgau
El Ahrgau (també apareix escrit com Argau) fou un comtat franc medieval que s'estenia al llarg del riu Ahr a Renània-Palatinat septentrional.
La primera menció documental de l'Ahrgau és sota el nom "Arisco" (el 880), "pagus Aroensis" (el 882), "Argowe" (el 1064) i "Archgouwe" (el 1065).[1]
territori[modifica]
L'Ahrgau pertanyia a la regió de la Ripuària al Ducat de Baixa Lorena i eclesiàsticament depenia de l'Arquebisbat de Colònia que hi tenia un ardiaca sent anomenat Decanatus Areuensis. Al sud, l'Ahrgau limitava amb el Mayenfeldgau sobre la línia de Rheineck damunt del Vinxtbach fins al Hohen Acht; a l'oest amb l'Eifel i el Zülpichgau al llarg de l'Adenaubachs fins a l'Ahr, al llarg del Vischbach, el Sürsch i el Swist; al nord amb el Bonngau; a l'est el Rin separava l'Ahrgau de l'Auelgau.[1]
Comtes[modifica]
Els comtes mencionats documentalment a l'Ahrgau foren:
- Sigbod, també Sybodo, el 930, advocat del monestir de Klosters[2]
- Sicó I (Sicco), 1064
- Bertold, també Bertoldus, 1065
- Sicó II (Sicco), 1074
Els comtes de l'Ahrgaus es consideren els avantpassats dels comtes d'Are.[1][2]
El comte Sicó de 1074 podria haver estat el pare del comte Dieteric I d'Ares.[3]
Bibliografia[modifica]
- Geschichtlicher Atlas der Rheinlande (Atles històric de les terres del Rin), fascicle 7, Lieferung, IV.9: Die mittelalterlichen Gaue (les províncies medievals), 2000, 1 Kartenblatt, 1 Beiheft, bearbeitet von Thomas Bauer, ISBN 3-7927-1818-9
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Heinrich Beyer: Urkundenbuch zur Geschichte der, jetzt die preussischen Regierungsbezirke Coblenz und Trier bildenden mittelrheinischen Territorien > Compilació de documents per a la història dels territoris mitjans renans que formen els districtes de govern Coblenz i Trier prussians, Coblenza: Hölscher, 1860
- ↑ 2,0 2,1 Johann Friedrich Schannat: Eiflia illustrata oder geographische und historische Beschreibung der Eifel[Enllaç no actiu], 1824
- ↑ Archiv für mittelrheinische Kirchengeschichte: nebst Berichten zur kirchlichen Denkmalpflege, a Auftrag der Gesellschaft für Mittelrheinische Kirchengeschichte, 1949, pàg. 130