Vés al contingut

Amplificador d'instrumentació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un amplificador d'instrumentació és un giny utilitzat en instrumentació electrònica per amplificar senyals molt febles que provenen de sensors, d'un pont de Wheatstone o d'altres convertidors de mesura.

L'amplificador d'instrumentació pot modificar el seu guany de forma analògica (amb la variació d'una resistència externa) o de forma digital (programant un guany en funció d'entrades digitals). Els senyals d'entrada normalment poden tenir un mode diferencial i un mode comú. L'amplificador d'instrumentació està dissenyat obtenir un guany de l'entrada diferencial i reduir el màxim possible el mode comú.

Amplificador d'instrumentació

La sortida en un amplificador d'instrumentació val:

Vo = Vd * Gd + Vmc * Gmc

El rebuig de mode comú o CMRR és la relació entre el guany diferencial i el de mode comú i normalment s'expressa en dB

CMRR= 20*log (Gd/Gmc)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amplificador d'instrumentació