Amàlia Tineo i Gil
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juliol 1909  Navarra (Espanya) |
| Mort | 22 gener 2007 (97 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | professora d'universitat |
Amàlia Tineo i Gil (Navarra, 22 de juliol de 1909 – Barcelona, 22 de gener de 2007) fou una intel·lectual i professora catalana.
Va estudiar Magisteri i va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona el curs 1929-1930, on coincidí amb Salvador Espriu, Mercè Montañola, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Dolors Solà i Creus. Junts van participar en el Creuer Universitari pel Mediterrani d'estudiants de Madrid i Barcelona de l'any 1933, on bastiren una sòlida amistat.[1] Tineo, Espriu i Roselló (amb qui festejà) formaren un grup generacional i ella fou marmessora dels papers pòstums dels seus dos amics.
Llicenciada en Filosofia amb premi extraordinari el juliol de 1934, va sol·licitar la realització de la tesi doctoral La intuición en Husserl, dirigida per Joaquim Xirau. L'any 1935 fou la primera dona que va arribar a professora associada a la Facultat de Filosofia de Barcelona.
Professora de Filosofia a la Secció d'ensenyament mitjà espanyol del Liceu Francès de Barcelona des del primer moment, fou cofundadora de l'Escola Aula amb Pere Ribera i Jordi Sarsanedas. Després de la Guerra Civil i en condicions d'exili interior fou amb les seves amigues Eulàlia Presas i Plana i Carmina Pleyan un símbol de l'alliberament de la dona en els anys republicans.
Referències[modifica]
- ↑ Garcia Alonso, Francisco; Fullola i Perico, Josep Maria. El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933 (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2006, p.63. ISBN 8483384833.
Bibliografia[modifica]
- «Amàlia Tineo Gil». A: Les primeres profesores de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2019. ISBN 978-84-9168-292-9.