Ana Viñas Puig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1919  |
| Mort | 2013 (93/94 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | infermera |
Ana Viñas Puig (1919- 2013) fou una infermera catalana rellevant durant la Guerra Civil.[1]
Va cursar els estudis d'infermera a l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona en temps de la Guerra Civil i fou destinada a treballar al Balneari Blancafort de La Garriga, que servia les funcions d'hospital militar de rereguarda. Allà hi va treballar durant dos anys fins l'arribada del bàndol franquista i es feu càrrec dels ferits i malalts més lleus.
En el moment en què va començar la retirada republicana va haver de marxar amb altres infermeres, primer a Girona i després, a França, on no va poder treballar com a infermera. A Rodez es va fer càrrec d'un refugi de dones i nenes i després va haver de marxar a Àubenes, juntament amb altres republicans que fugien de la guerra. S'hi van quedar fins al mes de març del 1940,[1] quan es veié obligada a tornar a Catalunya arran de l'aprovació d'una llei per la qual els nois i noies menors de 21 anys que no tinguessin pares a França, havien de tornar a Espanya. Va haver de tornar a cursar els estudis d'infermera a l'Hospital Clínic, ja que el seu títol d'infermera no es va considerar vàlid. La formació va durar un any i era impartida per metges i la part pràctica, per monges. Després de les pràctiques quedà a fer de voluntària i finalment va treballar d'infermera de nit a la Clínica San Cosme y San Damián de Badalona.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Enfermeras de guerra. 1ª ed. Esplugues de Llobregat, Barcelona: San Juan de Dios, Campus Docent, 2015. ISBN 978-84-943275-2-0.