Anagyris foetida

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAnagyris foetida
4150-Anagyris foetida-Gargano-5.06.JPG
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Fabales
Família Fabaceae
Tribu Thermopsideae
Gènere Anagyris
Espècie Anagyris foetida
Linné, 1753
Modifica dades a Wikidata

Anagyris foetida, conegut popularment com a garrofer bord, garrofer del diable, garrofer pudent, garroferet de moro, arbre monjat o bajoca de moro, és un arbust o arbret caducifoli, tòxic, de fins a 4 m. d'alçada (tot i que normalment no sol passar dels 2 m.). Es tracta d'una espècie relíctica de la flora subtropical del període terciari.[1]

Descripció[modifica]

Detall de la flor
Fruit

Presenta fulles trifoliades, que desprenen una olor que pot resultar desagradable, però no tan fètida com se sol afirmar. Aquesta planta presenta la peculiaritat de ser una caducifòlia d'estiu: perd les fulles al principi de l'estació seca i li tornen a brotar a amb les primeres pluges de tardor. Es tracta d'una adaptació als secs estius mediterranis.[1]

Les flors són d'un groc verdós, amb l'estendard molt més curt que els altres pètals. Els llegums semblen petites garroves de color verd. Floreix a l'hivern i principis de primavera (febrer-març). Un altre tret distintiu d'aquesta espècie és que es tracta de l'única planta de pol·linització ornitòfila documentada a Europa: alguns passeriformes com els boscarets (Sylvia atricapilla i Sylvia melanocephala) o els ulls de bou (Phylloscopus collybita) visiten les seves flors a la recerca de nèctar i transferint eficaçment, al mateix temps, el pol·len.[2]

El fruit es coneix amb el nom de tramús fètid.

Distribució i hàbitat[modifica]

Es tracta d'una planta de distribució mediterrània, que habita sobretot a garrigues, vores de camins i altres llocs parcialment antropitzats.

Usos[modifica]

Aquesta planta conté els alcaloides anagirina, amb propietats emètiques, i citisina, que actua com a depressor respiratori (administrat en dosis prou elevades, produeix la mort). Ha estat utilitzat, en medicina popular, com a emètic i antiasmàtic, però la seva elevada toxicitat fa totalment desaconsellable la seva utilització com a remei casolà.

Durant l'Edat Mitjana aquesta planta s'utilitzava per emmetzinar les puntes de les sagetes que es disparaven amb els arcs o les ballestes.

És possible que la seva irregular distribució es degui al fet que una part de les poblacions silvestres siguin producte del conreu, en temps passats, d'aquesta planta.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Bonner, A. (1977) Plantes de les Balears. Editorial Moll. Palma de Mallorca.
  2. Ortega-Olivencia, A.; Rodríguez-Riaño, T.; Valtueña, F. J.; López, J.; Devesa, J. A. (2005) "First confirmation of a native bird-pollinated plant in Europe" a Oikos, 110, 3, p 578–590.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anagyris foetida Modifica l'enllaç a Wikidata