Angle d'incidència (fabricació)
L'angle d'incidència (α) és l'angle que es troba entre la superfície principal i la superfície mecanitzada d'una peça a mecanitzar.[1] És l'angle que forma la part frontal de l'eina d'arrancada d'encenalls respecte a la direcció perpendicular al pla de tall. L'angle és necessari perquè l'eina entri a la peça, però si és massa petit, el fil de tall no pot entrar fàcilment en el material que cal mecanitzar i, per tant, es desgasta ràpidament degut al fregament i l'escalfament.
L'angle d'incidència depèn principalment de la resistència del material de l'eina utilitzada; i de la resistència i la duresa del material de la peça. Està relacionat amb l'angle de tall (o aresta) i amb l'angle de despreniment mitjançant la relació:
Essent :
α: angle d'incidència
β:angle de tall (o aresta)
Factors que afecten l'angle d'incidència[modifica]
- La resistència del material de l'eina: Si l'eina és d'acer ràpid, s'aconsegueixen angles superiors, ja que aquest és més resistent i tenaç que els carburs metàl·lics.
- La resistència i duresa del material de la peça: Si el material de la peça és molt resistent i dur, les forces que es produeixen durant la mecanització són superiors i, per tant, l'angle d'incidència ha de ser inferior.
Efecte de l'angle d'incidència sobre el desgast de l'eina[modifica]
Segons l'angle d'incidència de l'eina la resistència al desgast pot variar per una mateixa velocitat de tall.
Tal com s'observa en el gràfic (Resistència al desgast- Angle d'incidència) per al cas d'un acer ràpid es distingeixen dos trams molt diferenciats. Per angles petits la resistència al desgast augmenta gràcies a la disminució del desgast per fregament. En el segon tram, a mesura que es continua augmentant l'angle d'incidència la resistència al desgast disminueix a causa de l'augment de la debilitat de l'eina.
Alguns valors òptims d'angle d'incidència segons el material de què està conformada l'eina són:
| Acer ràpid | Metall dur | |
|---|---|---|
| Acer <370 N/mm² | 9°-11° | 6°-8° |
| Acer 370-500 N/mm² | 8°-10° | 6°-8° |
| Acer 500-700 N/mm² | 7°-9° | 5°-7° |
| Acer 700-850 N/mm² | 7°-9° | 5°-7° |
| Acer 850-1000 N/mm² | 7°-9° | 5°-7° |
| Acer 1000-1200 N/mm² | 6°-8° | 0°-6° |
| Alumini fos | 12°-14° | 8°-10° |
| Alumini al bronze | 10°-12° | 7°-9° |
| Bronze fos | 5°-8° | 4°-6° |
| Ferro fos (tou) | 8°-10° | 6°-8° |
| Ferro fos (semidur) | 7°-9° | 5°-7° |
| Ferro fos (dur) | 5°-7° | 3°-5° |
| Ferro fos (en coquilla) | - | 2°-4° |
| Coure | 10°-12° | 7°-9° |
| Fosa mal·leable | 7°-9° | 5°-7° |
| Plàstics | 14°-16° | 9°-11° |
Referències[modifica]
- ↑ Ingeniería y arquitectura. Volums 15-16. Universidad Nacional de Colombia Facultad de Matemáticas e Ingeniería, 1964, p. 13.
Bibliografia[modifica]
- Vivancos Calvet, Joan; Cayetano Sierra Alcolea,Rafael Ferré Masip, Joan R. Gomà Ayats, Irene Buj Corral, Rosa Rodríguez Sendra, Lluís Costa Herrero. «VI». A: Edicions UPC. Tecnologías de Fabricación. Teoria y problemas (en castellà). Barcelona: CPDA-ETSEIB, 2004. ISBN 9788469584019.
- Vivancos Calvet, Joan; Cayetano Sierra Alcolea: Arguilés Garcia, Ricard; Díaz Pardo Antonio; Sierra Alcolea Cayetano. Universitat Politècnica de Catalunya. Procesos de mecanizado. Volúmen texto (en castellà), 1996.