Antípater de Tars
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC  Tarsus |
| Mort | 129 aC |
| Causa de mort | Suïcidi |
| Escolarca de l'escola estoica | |
| 150 aC – 129 aC ← Diògenes de Babilònia – Paneci de Rodes → | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | Filòsof |
| Període | Període hel·lenístic |
| Moviment | Estoïcisme |
| Professors | Diògenes de Babilònia |
| Alumnes | Mnèsarc, Paneci de Rodes, Dardà i Apollonide di Smirne (en)  |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Paneci de Rodes |
Antípater de Tars, en llatí Antipater, en grec antic Ἀντίπατρος, fou un filòsof estoic grec deixeble i successor de Diògenes de Babilònia i mestre de Paneci de Rodes (vers 114 aC). Plutarc parla d'ell com un dels principals estoics, juntament amb Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip de Soli.[1] Ciceró remarca la seva agudesa.[2] De la seva vida no se'n sap res.
Les poques cites existents de les seves doctrines filosòfiques no són suficients com per atribuir-li una gran reputació, si no fos per les opinions posteriors. Sembla que va prendre el lideratge en les discussions entre la seva pròpia escola i l'Acadèmia, encara que es diu que al sentir argumentar als seus opositors es va trobar inferior en les discussions orals que es va limitar a escriure. Per això Plutarc l'anomena καλαμοβόας (el que crida escrivint). Segurament va escriure un tractat sobre els déus, i dos llibres sobre endevinació, un tema comú entre els estoics, on demostrava la veritat de la ciència del coneixement i la benevolència de la divinitat. Deia que els somnis eren premonicions del futur i va recopilar anècdotes sobre aquest tema atribuïdes a Sòcrates. Segons Estobeu, Antípater deia que el destí era un déu, encara que no està clar què volia dir realment. Ateneu de Naucratis li atribueix un tractat titulat Περὶ Δεισιδαιμονίας (sobre les supersticions).[3]
Referències[modifica]
- ↑ Plutarc. Moralia. XIV, 8
- ↑ Ciceró. De divinatione I, 3
- ↑ Antipater a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 203-204
