Articulació sinovial
 Structura d'una articulació sinovial | |
 Types d'articulacions sinovials | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | junctura synovialis |
| Part de | articulació  |
| Identificadors | |
| TA | A03.0.00.020 |
| FMA | 7501 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/synovial-joint |
| Terminologia anatòmica | |
Una articulació sinovial, coneguda també com a diartrosi, uneix els ossos amb una càpsula articular que es continua amb el periosteum dels ossos units, constitueix el límit exterior d'una cavitat sinovial, i envolta les superfícies articulars dels ossos. La cavitat / articulació sinovial s'omple amb líquid sinovial. La càpsula articular està formada per una capa exterior, la càpsula articular, que manté els ossos units estructuralment, i una capa interior, la membrana sinovial, que es tanca en el líquid sinovial.
Són el tipus de articulació més comú i mòbil al cos d'un mamífer. Com en la majoria d'altres articulacions, les articulacions sinovials aconsegueixen moviment en el punt de contacte de l'articular os.
Estructura[modifica]
Les articulacions sinovials contenen les estructures següents:
- Cavitat sinovial: totes les diarthroses tenen l'espai característic entre els ossos que s'omple amb líquid sinovial
- Càpsula articular: la càpsula fibrosa, contínua amb el periosteum d'ossos articulars, envolta la diartrosi i uneix els ossos articuladors; la càpsula articular consta de dues capes - (1) la membrana externa fibrosa que pot contenir lligaments i (2) la membrana interior sinovial que segrega la lubricació, l'absorció de xocs i l'articulació. líquid sinovial nutritiu; la càpsula articular està altament innervada, però sense sang i vasos limfàtics, i rep la nutrició del subministrament de sang circumdant a través de difusió (procés lent) o per convecció, un procés molt més eficient aconseguit amb exercici.
- Cartílags articulars: els ossos d'una articulació sinovial estan coberts per aquesta capa de cartílag hialí que reuneix les epífisis de l'extrem articular de l'os amb una superfície llisa i relliscosa que no les uneix; Funcions cartílags articulars per absorbir xocs i reduir la fricció durant el moviment.
Moltes, però no totes, articulacions sinovials també contenen estructures addicionals:[1]
- Disc articular o menisc - els fibrocartílags comprimits entre superfícies oposades en una articulació
- Pastilles de greix articulars - teixit adipós coixinets que protegeixen el cartílag articular, tal com es veu a la pastilla de greix infrapatel·lar del genoll
- Tendons [1] - cordons de teixit connectiu regular dens compostos per feixos paral·lels de fibres de col·lagen
- Lligaments accessoris (extracapsulars i intracapsulars): les fibres d'algunes membranes fibroses estan disposades en feixos paral·lels de teixit connectiu regular dens i altament adaptats per resistir les soques per evitar moviments extrems que puguin danyar l'articulació
- Bursae: estructures sacs situades estratègicament per alleujar la fricció en algunes articulacions (espatlla i genoll) farcides de líquid similar al fluid sinovial [2]
L'os que envolta l'articulació al costat proximal de vegades s'anomena “plafond”, especialment a la articulació talocrural. Es produeix un dany en una fractura de gosselina.
Subministrament de sang[modifica]
El subministrament de sang d'una articulació sinovial es deriva de les artèries que comparteixen la anastomosi al voltant de l'articulació.
Tipus[modifica]
Hi ha varis tipus d'articulacions sinovials. [3] Algunes són relativament immòbils, però són més estables. Altres tenen diversos graus de llibertat, però a costa d'un major risc de lesions. [3] En ordre ascendent del grau de mobilitat, són:
- Articulacions sense eix de direcció
- Articulacions amb un eix de direcció
- Articulacions de dos eixos
- Articulacions de tres eixos
Significació clínica[modifica]
L'espai articular és igual a la distància entre els ossos implicats de l'articulació. Un estrenyiment espacial articular és un signe de l'una (o de les dues) artrosis i de la degeneració inflamatòria.[4] L'espai normal de l'articulació és d'almenys 2 mm al maluc (a l'acetabulum superior),[5] almenys 3 mm al genoll,[6] i 4-5 mm a l'articulació de l'espatlla.[7] Per a l'articulació temporomandibular, es considera normal un espai d'entre 1,5 i 4 mm.[8] L'estrenyiment d'espais articulars és per tant un component de diverses classificacions radiogràfiques de l'artrosi.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Drake et al. (2009) Gray's Anatomy for Students, 2nd Edition, Skeletal system, p.21
- ↑ Tortora & Derrickson () Principles of Anatomy & Physiology, 12th Edition, Pub: Wiley & Sons
- ↑ 3,0 3,1 Umich 2010 couse, Module - Introduction to Joints
- ↑ Jacobson, Jon A.; Girish, Gandikota; Jiang, Yebin; Sabb, Brian J. «Radiographic Evaluation of Arthritis: Degenerative Joint Disease and Variations». Radiology, 248, 3, 2008, pàg. 737–747. DOI: 10.1148/radiol.2483062112. ISSN: 0033-8419.
- ↑ Lequesne, M «The normal hip joint space: variations in width, shape, and architecture on 223 pelvic radiographs». Annals of the Rheumatic Diseases, 63, 9, 2004, pàg. 1145–1151. DOI: 10.1136/ard.2003.018424. ISSN: 0003-4967. PMC: 1755132. PMID: 15308525.
- ↑ Page 6 in: Roland W. Moskowitz. Osteoarthritis: Diagnosis and Medical/surgical Management, LWW Doody's all reviewed collection. Lippincott Williams & Wilkins, 2007. ISBN 9780781767071.
- ↑ «Glenohumeral joint space»., in turn citing: Petersson, Claes J.; Redlund-Johnell, Inga «Joint Space in Normal Gleno-Humeral Radiographs». Acta Orthopaedica Scandinavica, 54, 2, 2009, pàg. 274–276. DOI: 10.3109/17453678308996569. ISSN: 0001-6470.
- ↑ Massilla Mani, F.; Sivasubramanian, S. Satha «A study of temporomandibular joint osteoarthritis using computed tomographic imaging». Biomedical Journal, 39, 3, 2016, pàg. 201–206. DOI: 10.1016/j.bj.2016.06.003. ISSN: 2319-4170. PMC: 6138784. PMID: 27621122.
Bibliografia[modifica]
- Rogers, Kara (2010) Bone and Muscle: Structure, Force, and Motion p.157
- Sharkey, John (2008) The Concise Book of Neuromuscular Therapy p.33
- Moini (2011) Introduction to Pathology for the Physical Therapist Assistant pp.231-2
- The Biophysical Foundations Of Human Movement (2005) By Bruce Abernethy pp.23, 331
- Vincent Delmas, Dominique Brémond-Gignac, Olivier Clément, Richard Douard, Sophie Dupont, Christian Latrémouille, Jean-Marie Le Minor, Nicolas Pirro, Philippe Sèbe, Christian Vacher, UE 5 - Organisation des appareils et des systèmes, Elsevier Masson, 2011, ISBN 2294710053
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Articulació sinovial |