Bernat de Fonollar
Bernat de Fonollar fou un noble de la corona catalano-aragonesa que pel que sembla va morir el 1326.Concretament va ser vice-gerent de la procuradoria general a Catalunya que depenia de Jaume II i fou el senyor de Sitges i posteriorment de Campdàsens. També és conegut per haver escrit diversos textos literaris.
La seva segona dona fou Blanca d'Abella
Biografia
Herència
La filla de Guillem de Viladecols o de Sitges, Agnès, es casà amb Berenguer de Fonollar el 1274 tot aportant en dot la sotscastlania de Campdàsens. Tots dos la vengueren, el 1306, a Bernat de Fonollar, conseller i viceprocurador reial, prèvia conformitat, com a senyor directe que era, de Jaume II.
Enfrontaments
A partir d'aquest moment es produiren les baralles entre Bernat de Centelles i els Fonollar-Sitges, enfrontats pel castell de Sitges, que s'incrementaren al final de segle quan el fill del de Centelles, també anomenat Bernat, es casà amb Saurina de Terrassa, castlana d'Eramprunyà, i Campdàsens passà a ser de la seva competència.
Les disputes finalitzaren quan Bernat de Fonollar arrodoní la propietat el 1320, tot comprant la castlania de Campdàsens. Poc després, el 1321, el rei li atorgà «graciosament i vitalícia» el mer i mixt imperi, és a dir, la jurisdicció civil i criminal i tots els drets jurisdiccionals que tenia sobre els castells de Sitges i de Campdàsens. Així es reduïa l'estratificació feudal a dos nivells: el rei, com a senyor eminent, i Bernat de Fonollar,que acumulava el mer i mixt imperi, la castlania, i la sotscastlania.
Testament i conseqüencies
En el seu testament escrit el 9 de juny de 1326, Bernat de Fonollar en la seva mort deixà el castell de Campdàsens a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Ara bé, com que el mer imixt imperi havia estat cedit a Bernat de Fonollar només vitalíciament, a la seva mort, tornà al rei, que el conservà fins al final de segle XIV. El 20 d'octubre de 1385 el rei Pere IV en féu donació, juntament amb el de Garraf, Sitges i Miralpeix, al seu cunyat Bernat de Fortià. Caigut aquest en desgràcia, tornà al domini reial el 1387 i fou venut finalment el 1390 a la Pia Almoina, que acumulava tots els drets dominicals i jurisdiccionals sobre Campdàsens.
Es consumà així la segregació total d'aquest territori de l'antic terme d'Eramprunyà.