Vés al contingut

Calacán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCalacán
Fitxa
DireccióLuis Kelly Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióNorma Galván, Carlos Cantú, Mauro Menadoza
GuióLuis Kelly, Fernando Fuentes i Mauro Mendoza
MúsicaLuis Ignacio Guzmán
Eduardo Díazmuñoz
FotografiaFernando Fuentes.
MuntatgeLuis Kelly Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena19 abril 1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema infantil Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0291061 FilmAffinity: 731442 Letterboxd: calacan TMDB.org: 303774 Modifica el valor a Wikidata

Calacán és una pel·lícula mexicana del gènere infantil, dirigida pel cineasta Luis Kelly estrenada l'any 1987.[1] En la realització del guió hi participaren Mauro Mendoza, Fernando Fuentes i el mateix Luis Kelly.[2] Va ser una de les 24 pel·lícules que van participar en L'III Concurs de Cinema Experimental a Mèxic, convocat per l'Instituto Mexicano de Cinematografía (IMCINE) el 1984.[3] Va obtenir 5 premis: Música original, Edició, Ambientació, Execució musical i So.

Va ser una cinta innovadora en la seva època a causa de l'estil de producció en el qual es va conjunyir la participació de titelles, marionetes gegants, actors, música i ball.[4]

La Compañía Teatral La Trouppe és una compañía de teatre mexicana productora de teatre familiar fundada per Mauro Mendoza i Sylvia Guevara en desembre de 1980, guanyadora del Premi Rosete Aranda al millor teatre de Titelles eg 2009.[5][6] va realitzar un gran creatiu a Calacán, que posteriorment van plasmar en l'obra de teatre basada en la cinta amb el títol "Un pueblo fantástico... Calacán" també sota la direcció de Luis Kelly, la qual es va estrenar el 20 de setembre de 1986.[7]

Sinopsi

[modifica]

Ernesto és un nen de 8 anys que una nit descobreix els plans d'una organització per a interrompre la fabricació de les tradicionals calaveres de sucre pel dia de morts, amb la intenció de substituir-les per carabasses de plàstic. Alarmat per la situació convenç al seu papà, que es dedica a vendre dolços típics per tot Michoacán, per a buscar un poble que ningú coneix, però en el que ell sap que Matz i Metz, vilans de la història, duran a terme el seu pla. Al mateix temps en Calacán, Felipe, un nen calavera, s'assabenta dels plans ja que en la fleca dels seus papàs (Pancho i Cuca la Vera), es fabriquen les més boniques calaveres de tot Calacán, per la qual cosa els malosos es dirigeixen a ella per a tractar de destorbar la fabricació. Finalment Ernesto arriba a Calacán i juntament amb Felipe elabora un pla per a interferir amb el maliciós propòsit de Matz i Metz i salvar la tradició mexicana del dia de morts. Però per a aconseguir-ho han de passar per una infinitat de peripècies i aventures. Així els nens aconsegueixen el seu propòsit, ajudats per altres calaveres i personatges, vencen als impulsors transnacionals del plàstic i salven el festeig tradicional amb les calaveres de sucre i les carabasses naturals.[8]

Producció i postproducció

[modifica]

Va començar el seu rodatge el 7 de juny de 1985. El pizarrazo inicial va estar a càrrec de Alberto Isaac, el llavors director general del Instituto Mexicano de Cinematografía, en un acte simbòlic que va tenir lloc als Estudios Churubusco.[9]

La producció va estar en mans de les companyies associades: Emulsión i Gelatina, fundada en 1982 i que ara ha canviat de nom per a convertir-se en Verdeespina Studios; Dasa Films S.A., que va tenir el seu origen en 1873, una època de gran auge per a la indústria cinematogràfica a Mèxic; La Companyia Teatral La Trouppe, dedicada a rescatar dos arts oblidats: els pallassos i els titelles; i Producciones Fonoimagen.[10]

La durada total de producció va ser d'any i mig a causa del treball que va significar unificar titelles de grandària natural i actors amb una perspectiva estètica apresa de les tradicions culturals de Mèxic que sumades a la fantasia van donar origen a Calacán. El rodatge va tenir una durada de cinc setmanes en escenaris naturals de la Ciutat de Mèxic i de Santa Fe de la Laguna a Michoacán.[11] I va concloure el rodatge oficialment a Pátzcuaro, Michoacán, el 12 de juliol de 1985.[12] La postproducció es va ferals Estudios Churubusco.[13]

Calacán va ser categoritzada com a cinema experimental. La combinació de titelles i actors va fer possible trobar elements com a personatges usant màscares de làtex i vaques calacas, que eren en realitat marionetes de la grandària d'un acte compacte i manejades per 5 titellaires.[14] Planteó un missatge dirigit al públic infantil: la defensa de valors culturals com les calaveritas de sucre i el dia de morts, enfront d'altres tradicions estrangeres com les carabasses de plàstic i el hallowen.[15]

Estrena

[modifica]

L'estrena oficial en sales es va realitzar el 19 d'abril de 1986 a la Sala Fernando Fuentes de la Cineteca Nacional, durant la Mostra Experimental que es va dur a terme del 17 al 27 d'abril del mateix any, on es van exhibir les 10 cintes resultants del III Concurs de Cinema Experimental a Mèxic.[16] Va tenir una reestrena en el mateix recinte el 2 d'agost de 1987.[17]

El 12 de juliol de 1986 es va presentar en televisió oberta un programa especial del making-of de Calacán titulat "Detrás de... Calacán", que es va transmetre pel canal 9 a les 11.00 hores i va ser conduït per Fernando Alcalá.[18] En ell es van explicar tots els trucs i caracteritzacions que van ser utilitzats durant el rodatge, amb la participació dels seus personatges i creadorss.[19]

L'estrena en sales comercials es va realitzar en 2 d'abril de 1987, iniciant la seva exhibició en vuit cinemes del Districte Federal.[20]

Premis

[modifica]

Com a participant del III Concurs de Cinema Experimental va rebre cinc guardons que li va atorgar l'Instituto Mexicano de Cinematografía per: edició, música original, execució musical, so[21] i ambientació.[22] La música simfònica que s'escolta al llarg del film va ser composta pel músic Luis Ignacio Guzmán. Treball pel qual va rebre diverses nominacions i premis.[23]

Festivals

[modifica]

Calacán va participar com a representant de Mèxic en festivals internacionals com:

Crítiques

[modifica]
«
"Calacán és un ingenu esforç i no per ingenu menys laboriós i imaginatiu per reconstruir fragments trencats de la nostra identitat a través de la juganera exaltació dels símbols populars de la mort. Tres nivells narratius: present teatral i fantasiós, passat familiar i real, imaginació fora d'aquest món, sàviament imbricats a través d'un exemplar treball organitzatiu (edició, cort i muntatge) a càrrec de Luis Kelly, van saber conduir-nos a aquesta altra realitat que és la nostra mort".[28]
»
Miguel Barbachano Ponce, Críticas
«
"Calacán és una pel·lícula infantil per a adults, que pretén recuperar un temps i color mexicà."[29]
.
»
Unomásuno, Mayo 1985

.

«
"Calacán (és) una pel·lícula mexicanista amb un guió ben escrit; és sens dubte, un cinema intel·ligent per a nens."[30]
.
»
Alberto Isaac, Instituto Mexicano de Cinematografía

.

«
"Calacán, una nova experiència de cinema experimental amb imaginació.[31]
»
Diario de México, Junio 1986

.

Bibliografia

[modifica]
  • Quesada, Mario A. Diccionario del Cine Mexicano 1970 - 2000. Universidad Nacional Autónoma de México, 2005. ISBN 978-970-32-2040-3. 
  • Barbachano Ponce, Manuel. Críticas. CONACULTA/Cineteca Nacional, RTC, 1988. ISBN 968-805-412-7. 

Referències

[modifica]
  1. «http://www.youtube.com/watch?v=KQTAan1A-lo». [Consulta: 2 abril 2017].
  2. Cuestión. Espectáculos. 31 de julio de 1987. Página 9. Culumnas 4-6. Cuadrante B-D
  3. El Universal. 16 de abril de 1987. Página 1-5. Columnas 1-2. Cuadrante C.
  4. «http://www.jornada.unam.mx/2009/07/31/index.php?section=cultura&article=a05n1cul». [Consulta: 2 abril 2017].
  5. Periódico La Jornada, jul 2009, Artículo sobre entrega de Premio Rosete Aranda.
  6. Cine Mundial. Espectáculos. 21 de julio de 1986. Pág. 14. Columnas 1-3. Cuadrante B-C.
  7. Excelsior. Espectáculos. 20 de septiembre de 1986. Pág. 14-B. Columnas 6-8. Cuadrante D.
  8. Comunicación SECOFI. Abril, 1987. Número 40. Pág. 28-29.
  9. Cine Mundial. 7 de junio de 1985. Página 2. Columnas 1-2. Cuadrante C.
  10. Diario de México. Sociales. 3 de junio de 1986. "Calacán, el reencuentro de los valores perdidos. Página 1-2. Columnas 6 -8. Cuadrante D- C-D.
  11. Novedades. Espectáculos. 23 de febrero de 1986. Página 20. Columnas 3-4. Cuadrante A-C.
  12. Heraldo. 11 de julio de 1985. Página 3. Columnas 2-3. Cuadrante D.
  13. Ovaciones. Espectáculos. 2 de julio de 1985. Página 1. Columnas 1 -8. Cuadrante D.
  14. El Universal. Ejemplar. 1 de agosto de 1987. Página 4. Columnas 4 -6. Cuadrante D.
  15. La jornada. Cartelera. 18 de abril de 1987. Página 7. Columnas 2-8. Cuadrante 3.
  16. Novedades. Espectáculos. 9 de marzo de 1986. Página 4.
  17. Cuestion. Espectáculos.2 de abril de 1987. Página 19. Columnas 1-2. Cuadrante C.
  18. Excelsior. Espectáculos. 12 de julio de 1986. Página 10-D. Columnas 8. Cuadrante B.
  19. Últimas Noticias 2º. Espectáculos. 10 de julio de 1986. Página 12. Columnas 5-6. Cuadrante D.
  20. El Día. Espectáculos.31 de julio de 1987. Página 9. Columnas 4-6. Cuadrante B-D.
  21. Excelsior, Espectáculos. Desde la butaca: Calacán. Ezequiel Barriga Chávez. 1 de noviembre de 1989. Página 6-B. Columnas 1-3.
  22. UnomásUno. Espectáculos. Calacán será presentada en Nueva York. 15 de agosto de 1986. Página 23. Columnas 1-2. Cuadrante C.
  23. Excelsior. Espectáculos. 20 de julio de 1987. Pág. 4-B. Columnas 3-8. Cuadrante B."
  24. Excelsior, ¡Córte!. Calacán en el Festival de Huelva. 1 de diciembre de 1986. Página 4-B. Columnas 6-8. Cuadránte B-D.
  25. Ovaciones. Espectáculos. Calacán representará a México en Nueva York. 15 de agosto de 1986. Página 11. Columnas 6-8. Cuadránte B.
  26. Nacional. Espectáculos. Exhibirán la película mexicana Calacán en el Festival de Moscú. 13 de julio de 1987. Página 1. Columnas 1-3. Cuadránte C.
  27. El Día. Espectáculos. 20 de febrero de 1990. Página 19. Columnas 1-2. Cuadrante A.
  28. Críticas. Miguel Barbachano Ponce. Cineteca Nacional. 1988. pag. 141.
  29. Periódico Uno más Uno Golzálo Valdéz Medellín. 31 de mayo de 1985. Pág. 19
  30. Novedades. La falta de filmes para niños no es problema privativo de México, sino de todo el mundo: Alberto Isaac. Alfredo Muñoz de León. 9 de junio de 1985
  31. Diario de México. Sociales. Página 4. 3 de junio de 1986."