Campanar de l'Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa)
Campanar de l'Església de Sant Miquel Arcàngel | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Campanar | |||
Construcció | segle XIV - segle xviii | |||
Característiques | ||||
Material | Paderat i carreus. | |||
Altitud | 263 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Soneixa (Alt Palància) | |||
Localització | Plaça de l'església s/n, Soneixa, Alt Palància, | |||
| ||||
Bé immoble de rellevància local | ||||
Identificador | 12.07.106-006 | |||
El campanar de l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, localitzat en el nucli urbà de Soneixa, a la comarca de l'Alt Palància, és una torre campanar, catalogada, de manera genèrica Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.07.106-006.[1]
Descripció Històric artística
[modifica]La construcció d'aquest campanar es va realitzar en dues etapes, ja que el primer cos (de base quadrada) de la mateixa pertany a la que fou torre d'un palau medieval que estava situat al costat de l'església.[2] Aquest cos és de fàbrica de maçoneria, reforçada en les cantonades amb pedres de carreu. Per la seva banda el segon cos, així com el tercer, conegut també com a "cupulín", estan fabricats amb maó revocat.[3]
La torre no té molta altura i es troba rematada per un templet que presenta llanterna.[2]
A la singularitat pròpia de la torre se li afegix la presència en ella d'un conjunt de campanes, de les quals dues són medievals i de gran valor històric artístic. Una de les campanes medievals és del rellotge, anomenada també “Campana dels Quarts”, datada aproximadament del 1250 sent la més antiga de la diòcesi de Sogorb-Castelló,[2] mentre que l'altra s'utilitza per al volteig, gòtica, anomenada “María”, i datada del 1550.[2] A més compta amb cinc campanes més de volteig d'època barroca.[3] Una d'elles, la trucada “Salvadora,” està datada del 1794, mentre que les seves altres dues companyes, “Josefa” i “Miguela”, estan foses en 1795. També existeix una campana de les Hores, de tipus “cascarón”, fosa en 1847 que presenta epigrafiada la llegenda: “Ntra. Senyora del Pilar” i un "cimbanillo" fos en 1794.[2]
A l'interior es poden observar uns “grafitis” antics al revoco de l'escala de la torre original, entre els quals destaca una nau amb veles que es troba a l'entrada de la sala del rellotge.[3]
L'interior de la torre va ser rehabilitat, millorant l'accés i reparant els danys que existien i tractant d'adaptar la instal·lació a les normatives vigents. Aquesta obra va ser sufragada entre l'Ajuntament de Soneixa i la Direcció general de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura i esport, i l'empresa que es va encarregar de realitzar la rehabilitació REYCO SONEJA S.L., ho va fer seguint les indicacions de l'arquitecte responsable, en José Manuel Serisuelo Meneu.[4]
Durant els treballs de rehabilitació es van descobrir a l'interior peces del rellotge que es troben en l'actualitat en el Museu del Guix de l'Ajuntament de Soneja.[4]
Referències
[modifica]- ↑ http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS DE LA VILLA DE SONEJA» (en castellà). Ajuntament de Soneja, 2010. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 http://campaners.com/php/campanar.php?numer=857
- ↑ 4,0 4,1 http://www.soneja.es/es/content/rehabilitacion-torre-campanario-soneja[Enllaç no actiu]