Carbonado (diamant)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Tres diamants negres o carbonados. Trobats entre Bangui et Berbérati (República Centreafricana.).

El carbonado o diamant negre és la varietat natural de diamant més resistent. Es tracta d’un aglomerat policristal·lí de cristalls de diamant, grafit i carboni amorf.[1]

Es troba, principalment, en dipòsits al·luvials de la República Centreafricana i Brasil.

Història[modifica]

Els carbonados foren descoberts al Brasil cap al 1840. Reberen el seu nom portuguès perquè s'assemblaven al carbó.[2]

Propietats[modifica]

Descripció general[modifica]

Els carbonados són pedres opaques de color negre o grisenc. Hi ha exemplars de colors verdosos o groguencs. Estan formats per un agregat de gra molt fi, a base de diamants cristal·lins microscòpics, grafit i carboni amorf. També poden contenir altres minerals.[3][4]

La seva estructura és porosa, basada en formacions dendrítiques d’octàedres microscòpics i concrecions irregulars. A vegades forma concrecions regulars. Les dimensions dels carbonados són relativament grans, de l’ordre de 10 mm de diàmetre de mitjana, amb un pes de fins a 20 quirats. No són rars els exemplars que pesen centenars de quirats.

Densitat[modifica]

Menor que la del diamant. Varia entre 3,13 i 3,46 g/cm³.[3]

Altres detalls[modifica]

Els carbonados, amb la seva estructura poli-cristal·lina i la presència de porositats, tenen propietats mecàniques irregulars. Els porus interns i l’absència de plans d’exfoliació fan que la seva talla sigui molt difícil i la causa de molt material de rebuig. [5]

  • Dos diamants negres famosos, amb qualitats gemmològiques, l’Esprit de Grisogono i el Korloff negre, provocaren el 47% i el 70% de rebuig, respectivament.[5]

Luminescència[modifica]

Els diamants negres presenten una forta luminescència (fotoluminescència i electroluminescència a la vegada) provocada per la presència de nitrogen i pels espais buits de la seva estructura cristal·lina. Les anàlisis d’aquesta luminescència demostren que hi va haver presència de materials radioactius en el procés de formació dels carbonados.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]