Carcariniforme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCarcariniforme
Carcharhiniformes
Carcharhinus melanopterus2.jpg
Bullshark Beqa Fiji 2007.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Fílum Chordata
Classe Chondrichthyes
Superordre Euselachii
Ordre Carcharhiniformes
Compagno, 1977
Nomenclatura
Codi de nomenclatura CINZ
Modifica dades a Wikidata

Carcharhiniformes és l'ordre de taurons més abundant, amb 270 espècies, algunes de les quals perilloses per als humans.

Morfologia[modifica]

  • Mostren una gran diversitat de formes i mides.
  • Presenten el cos molt allargat.
  • Tenen una aleta anal i dues dorsals.
  • Tenen membrana nictitant.[1]

Hàbitat[modifica]

Tant poden ésser espècies pelàgiques (com la tintorera) o bentòniques (com el gató).

Distribució geogràfica[modifica]

Són molt abundants a aigües tropicals, però també són molt freqüents a mars temperats.

Famílies[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 49.
  2. Animal Diversity Web (anglès)
  3. ITIS (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Compagno, L. J. V. 1988: Sharks of the order Carcharhiniformes. Princeton University Press, Princeton, Nova Jersey, Estats Units. Sharks of the order Carcharhiniformes.: i-xxii + 1-486 + separate figs., Pls. 1-35.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall (2000).
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaços externs[modifica]