Casa de la Volta de Montanyans
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i volta  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Carders, 43 i Montanyans, 2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52509 | |||
| Id. Barcelona | 308 | |||
La casa de la Volta de Montanyans és un edifici situat als carrers dels Carders i de Montanyans de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]
Descripció[modifica]
Edifici residencial de planta baixa, entresòl, i cinc pisos més. Els baixos compten amb dos portals d'arc escarser, més la volta sobre el carrer de Montanyans (on hi ha la porta d'entrada). El pis principal, així com la resta, presenten el mateix nombre d'obertures. Com és d'esperar, la llosana dels balcons del principal és força prominent, mentre que les altres decreixen en alçada fins a desaparèixer completament a l'alçada de l'últim pis, sens dubte una remunta posterior. L'edifici es tanca amb una cornisa motllurada i recta.[1]
Sens dubte, l'element destacat d'aquesta casa (a part de la volta sobre el carrer de Montanyans) és la façana decorada amb pintures sobre l'estucat. Aquesta consta de plafons encabits dins dels espais resultants entre balcó i balcó, que presenten diverses faixes acolorides. A l'interior dels plafons s'observen motius de garlandes, canelobres i, als baixos, un parell de trompe-l'oeil imitant una fornícula, dins d'una de les quals s'ha representat a la Mare de Déu del Roser. Es forma, així, un conjunt ben vistós que té una clara inspiració neoclàssica.[1]
Història[modifica]
El gener del 1798, el taverner Domènec Tresserras (que també era el propietari del veí Hostal de l'Alba) va demanar permís per a construir-hi una casa de planta baixa, entresol i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Jaume Flaquer.[3] El febrer del mateix any, Tresserras va demanar permís per a fer arribar l'entresol fins a la façana,[4] i el maig del 1799, va demanar novament permís per a posar un guarda-rodes a la cantonada,[5] per la qual cosa es pot deduir que l'edifici ja era acabat.[6]
El 1871, el propietari Ramon Serra va demanar permís per a remuntar-hi un cinquè pis i dirigir les aigües pluvials cap a l'interior de la finca, segons el projecte del mestre d'obres Andreu Bosch i Menós.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Edifici d'habitatges al carrer Carders, 43». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Domingo Tresserras. Taverner. «Carders i Montanyans. Cases. Planta baixa més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria, C-78/1798-026. AHCB, 26-01-1798.
- ↑ Domingo Tresserras. Taverner. «Carders i Montanyans. Cases. Fer sortir els entresòls fins al carrer». C.XIV Obreria, C-78/1798-041. AHCB, 17-02-1798.
- ↑ Domingo Tresserras. Comerciant. «Carders i Montanyans. Posar un guarda-rodes». C.XIV Obreria, C-82/1799-070. AHCB, 24-05-1799.
- ↑ Hernández-Cros, 1999, p. 36.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2331 bis C.
Bibliografia[modifica]
- Hernàndez-Cros, Josep Emili «Estudi a nivell de possibilitats projectuals del conjunt de finques situades al carrer dels Carders núms. 41 i 43 i de les finques col·lindants, de Barcelona». Modificació del PERI del sector oriental del centre històric de Barcelona dins l'àmbit de la plaça de Sant Cugat al convent de Sant Agustí (Annex II) [Barcelona], juny 1999.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Volta de Montanyans |
- «Casa de la Volta de Montanyans». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.