Càseum amigdalí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Casi amigdalí)
Plantilla:Infotaula malaltiaCàseum amigdalí
Dos càlculs amigdalins a l'amígdala esquerra modifica
Tipusmalaltia bucal Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIAPR90 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
UMLS CUIC0272388 Modifica el valor a Wikidata

Els dipòsits de càseum amigdalí o casi amigdalí és la presència d'una acumulació blanca o groguenca i seca, d'aparença semblant al formatge, dins de les criptes de les amígdales,[1][2] sovint com a resultat d'una amigdalitis críptica crònica.[1] Quan aquests dipòsits estan mineralitzats s'anomenen càlculs amigdalins.

Els símptomes poden incloure mal alè,[1] sensació de cos estrany, mal de coll o molèsties per empassar i tos.[3] Generalment no hi ha dolor, tot i que pot haver-hi la sensació d'alguna cosa present.[1] La presència del càseum o dels càlculs amigdalins pot ser indetectable, però algunes persones han informat haver vist material blanc en la part posterior de la seva gola.

Els factors de risc poden incloure infeccions de gola recurrents.[4] El càseum conté un biofilm format per una sèrie de bacteris diferents; i en el càlcul s'hi afegeixen sals de calci soles o en combinació amb altres sals minerals.[5][1] Tot i que es produeixen amb més freqüència a les amígdales palatines, també poden produir-se a les adenoides, amígdales linguals i amígdales tubàriques.[2][6][7] S'han registrat càlculs amigdalins amb un pes de 0,3 g a 42 g,[2] i normalment són de mida petita. Tanmateix, hi ha informes ocasionals de càlculs amigdalins grans. Sovint es descobreixen durant la imatge mèdica per altres motius i, més recentment, a causa de l'impacte i la influència de plataformes de xarxes socials.[8][9]

Normalment, la presència de càseum o de càlculs amigdalins no precisen tractament mèdic.[1] No obstant això, en alguns casos rars, els càlculs amigdalins han requerit extracció quirúrgica. Els càlculs amigdalins que superen la mida mitjana es veuen normalment en individus grans, ja que la probabilitat de desenvolupar càlculs amigdalins és lineal. En cas contrari, es poden provar gàrgares amb aigua salada i l'eliminació manual.[1] També es pot provar de fer gàrgares amb col·lutoris amb clorhexidina o clorur de cetilpiridini.[1] El tractament quirúrgic pot incloure l'extirpació d'amígdales parcial o completa.[1][10] Fins al 10% de les persones presenten càseum amigdalí.[1] El gènere no influeix en la possibilitat de tenir-ne,[1] però les persones grans s'afecten més freqüentment.[4] Moltes persones opten per extreure els seus propis dipòsits de càseum, o els càlculs, manualment o amb desenvolupaments en productes d'higiene dental. Els irrigadors bucals s'han convertit en un mecanisme més comú per extreure els dipòsits i alleujar les molèsties i les complicacions que agreugen. Aquests dipòsits amigdalins es poden despendre sols mentre es menja o es beu, etc.

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Ferguson, M; Aydin, M; Mickel, J «Halitosis and the tonsils: a review of management.». Otolaryngology–Head and Neck Surgery, vol. 151, 4, October 2014, pàg. 567–74. DOI: 10.1177/0194599814544881. PMID: 25096359.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Pseudo bilateral tonsilloliths: a case report and review of the literature». Oral Surg Oral Med Oral Pathol Oral Radiol Endod, vol. 98, 1, July 2004, pàg. 110–4. DOI: 10.1016/j.tripleo.2003.11.015. PMID: 15243480.
  3. Bhasme, Amit; Lamba, Preeti; Sajjan, Uzma «A Case Report of Tonsillolith Treated With Individualized Homoeopathy». Alternative Therapies in Health and Medicine, vol. 29, 3, April 2023, pàg. 88–91. ISSN: 1078-6791. PMID: 35839105.
  4. 4,0 4,1 White, Stuart C.; Pharoah, Michael J. Oral Radiology - E-Book: Principles and Interpretation (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2014, p. 527. ISBN 978-0-323-09634-8. 
  5. Silvestre-Donat, Francisco Javier; Pla-Mocholi, Angel; Estelles-Ferriol, Enrique; Martinez-Mihi, Victoria «Giant tonsillolith: report of a case». Medicina Oral, Patologia Oral Y Cirugia Bucal, vol. 10, 3, 2005, pàg. 239–242. ISSN: 1698-6946. PMID: 15876967.
  6. Leonard, James A.; Reilly, Brian K. «Adenoid stones, an unknown culprit in pediatric throat pain» (en anglès). Ear, Nose & Throat Journal, 02-02-2022. DOI: 10.1177/01455613221074139. PMID: 35107383.
  7. Bayramov, Nuran; Usdat Ozturk, Asel; Ercalik Yalcinkaya, Sebnem «Incidental Soft Tissue Calcifications in Cone-Beam Computed Tomography Images». Turkiye Klinikleri Journal of Dental Sciences, vol. 28, 2, 27-05-2022, pàg. 291–298. DOI: 10.5336/dentalsci.2021-84346.
  8. Sulibhavi, Anita; Isaacson, Glenn «TikTok Tonsils». Ear, Nose, & Throat Journal, 26-09-2021, pàg. 1455613211038340. DOI: 10.1177/01455613211038340. ISSN: 1942-7522. PMID: 34569296.
  9. Textbook of Oral Radiology (en anglès). Elsevier India, 2009, p. 607. ISBN 978-81-312-1148-9. 
  10. Wong Chung, JERE; van Benthem, PPG; Blom, HM «Tonsillotomy versus tonsillectomy in adults suffering from tonsil-related afflictions: a systematic review.». Acta Oto-Laryngologica, vol. 138, 5, May 2018, pàg. 492–501. DOI: 10.1080/00016489.2017.1412500. PMID: 29241412.