Castell de Castellcir
El castell de Castellcir, documentat des de l'any 1014, està a la població de Castellcir (Vallès Oriental) i la seva principal funció era la defensa de la vall de la riera Castellcir-Tenes. Popularment, també és conegut per castell de la Popa per la forma del penyal on es basa.
Història
A principis del segle XI aparegué la dinastia dels Castellcir amb Gerard de Castellcir, els quals posseïen els drets del castell, però havien de pagar uns tributs al monestir de l'Estany. Durant el 1107 va pertànyer a Guillem Ramon d'Òdena, un dels membres de la família Òdena. A l'any 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com propietaris del castell. La família quasi va desaparèixer durant l'any 1348 a causa de la mortal Pesta Negra, encara que en va sobreviure Almanda, una de las filles. Durant l'any 1363 passà a mans de Guilabert de Centellesi, vint anys després, Ramon de Planella va adquirir el castell. A l'any 1942 esdevingué propietat d'Enric Torelló i Cendra.
Actualitat
El conjunt del castell està format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions, encara imponents, ocupen una àrea de 570 m2, repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de la Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments i actualment presenta un avançat estat de degradació, amenaçant ruïna les poques estructures que resten dempeus.
Llegendes
S'han escrit diverses llegendes sobre el castell. Una d'elles es què diuen que l'edifici feudal tenia una sortida subterrània que donava pas a un altre indret a uns quilòmetres enllà, on hi havia una gran torre. Aquesta era coneguda amb el nom de la Torrassa i pertanyia als comtes de Llar. La gent, plena de curiositat, més d'un cop s'hi havia ficat a dins, però el fort vent apagava les torxes. Van passar molts anys i els pagesos van tapar el forat: sempre s'hi perdien xais i porcs. No se sap res del cert, però es diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat.
Enllaços