Castell de Millars
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XIV | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 117 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Gironès | |||
| Madremanya | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1010-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005954 | |||
| Id. IPAC | 1109 | |||
Madremanya, anomenada «Matremania» l’any 1035, té una església parroquial fortificada que data dels segle XII-XIV i conserva restes del recinte medieval emmurallat que fan que hagi estat declarada com a conjunt històrico-artístic. Dins el terme hi ha el poble de Millars. Al costat de l'església de Millars, dedicada a sant Iscle i a santa Victòria, sufragània de la de Sant Esteve de Madremanya, hi ha el castell de Millars, casa senyorial que conserva el pati d'armes, amples sales i finestrals gòtics del s XV partits amb mainell.
Història
El nom del lloc de Millars, situat a un quilòmetre escàs de Madremanya, va tenir diverses denominacions: «Villa Miliasa» (881),«Milars» (1065), «Mias» i «Milliare»(1279).Segons Jaume Marquès Casanovas (professor del seminari de Girona i canonge de la catedral): «el fons del vall fou antigament un llac, el qual fou dessecat pels volts del segle X i a partir d’aleshores va ser construït el castell de defensa i l’església de la seva dependència, Sant Iscle i Santa Victòria, de la qual hi ha notícies l’any 1387 sobre el modest temple que es trobava aleshores arruïnat. Una tomba al peu de l’altar mostrava el blasó dels senyors de Millàs, consistent en camp d’or amb banda de güella acompanyada de dues espigues de mill del seu color natural, una a cada costat».
Del 1152 tenim notícies d’un Bernardo de Miars, i noranta anys després Berenguer de Miars, de la parròquia de Madremanya, prestà, per raó dels delme del lloc de Millars, homenatge al prelat gironí. El castell (s.XIV) fou assaltat pels remences el novembre de 1485, i l’any 1671 consta anomenat el castro de Millas en terme parroquial de Matremagna. Va ser propietat de Carles de Gomar qui es va encarregar de la seva restauració fins a l’estat actual.
Arquitectura
L’antiguitat del castell, doncs, l’hem de situar en el segle XIV. Actualment conserva el pati d’armes, amplis salons i finestrals gòtics del segle XV, partits en mainells i capitells de fina elaboració.
Església de Sant Iscle i Santa Victòria
Fou inicialment l'església del castell de Millars. A finals del segle XIV (1387), la documentació l'esmenta en estat ruïnós. Se suposa que era un senzill edifici d'una sola nau construït segons les formes llombardes dins el segle XI. Avui dia conserva elements romànics junt amb modificacions d'època renaixentista i moderna.
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. V El Gironès i altres. Enciclopèdia Catalana, 1991, p.186.
- Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau, 1992, 2ª edició.