Castell de Montpalau
41° 38′ 32.03″ N, 2° 40′ 13.27″ E / 41.6422306°N,2.6703528°E
El castell de Montpalau és al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre. La jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l'Alt Maresme, des d'Arenys fins a Hortsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls.
Cal destacar que aquest castell tenia un paper de fortalesa, no una funció residencial o d'habitatge permanent. La seva funció era més aviat simbòlica, d'intimidació de la pagesia i punt d'encontre esporàdic dels cavallers en les seves guaites (tasques de vigilància). Molts segles abans de la construcció del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC, poblament que va tenir continuïtat en època romana. Probablement, la major part de la pedra d'aquest antic assentament degué ser utilitzada per a l'edificació del castell medieval, que es troba documentat des de mitjan segle XI, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins al 1574, quan va ser venuda a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona.
Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda de Mar, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar per via matrimonial als ducs de Medinaceli (segle XVIII).
De la fortalesa medieval en resten alguns murs i restes de la torre de l'homenatge, caiguda en grans blocs; també restes de les muralles del recinte superior, encara en una bona alçària – fins el segon pis- i restes de la capella dedicada a Sant Miquel. Aquest castell era fet de pedres calcàries mitjanes, més o menys afilerades i unides per morter de calç i sorra. Suposem que al segle XV ja era força malmès.