Castell de Plegamans
El Castell de Plegamans és un castell al Vallès Occidental, Catalunya. Es troba intacte i en bon estat.
El perquè d'un Castell
El fet de ser el Vallès un lloc de pas ha propiciat també el que hagi sofert múltiples trasbalsos, invasions, saqueigs i, en general, èpoques d'inestabilitat. És en aquestes situacions quan un emplaçament estratègic com l'elevació del terreny on hi ha el Castell havia de ser, per força, atractiu per establir-hi alguna construcció, si no de defensa si almenys de vigilància. Es creu que les restes de les construccions més profundes del Castell han de ser d'època més remota, època que es podrà determinar amb més precisió quan es faci un estudi arqueològic de la zona.
Però hem d'avançar en el temps fins a l'alta Edat Mitjana si volem entrar de ple en l'època del Castell. Desprès de la invasió dels àrabs i la posterior reconquesta fins el riu Llobregat, on s'establí la frontera el segle IX, es repoblen les comarques que havien quedat deshabitades i es consolida la població que romàs a d'altres. Tant en un cas com l'altre els pobladors que s'estableixen basteixen senzills masos i, amb eines rudimentàries i recursos escassos, van rompent les terres, sovint ermes, per a cultivar-les. Lluiten contra nombrosos perills i dificultats, tot plegat per aconseguir una austera i difícil subsistència. Es tracta d'una veritable conquesta i colonització del nostre oest.
Mentrestant, encara passaran molts anys amb invasions i revoltes. Per això, paral·lelament a la colonització de la terra, es fa necessari l'establiment d'una structura defensiva, basada en una xarxa de castells i torres.
En aquest moment torna a tenir interès estratègic el promontori del Castell. Si hi existia alguna edificació anterior, amb molta probabilitat va ser transformada i reutilitzada com a torre, segons sembla. D'aquesta manera s'origina el primitiu nucli de l'edifici del castell de Plegamans que seria, així mateix, el centre de la quadra del mateix nom.
Primeres notícies de Plegamans
En un document del cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès, del dia 22 de juny de l'any 965, trobem esmentat per primera vegada el nom de Plegamans. Es tracta d'una donació de terres al monestir feta per Deudat, Adulf, Oriola i Martí, successors de Cilici. Durant els anys següents es troben més cites del nom de Plegamans al mateix cartulari, la qual cosa fa pensar que hi havia vida activa en aquests indrets des de feia temps. És curiós citar el nom d'alguns del lloc que apareixen en els documents: Gerivert, Bonusa, Gombau, Uldrig, Riquilda, Gelmir, Saborida, Adèvora, Marcià, Ermencisde, Selícia, Sendret, Dalami, Adulfi, Erovigi, Ansalon i altres.
La noticia més aclaridora sobre Plegamans i els seus límits la trobem en un document de l'any 990.
| « | <<Énnec, anomenat també Bonfill, fill de Sendret, donà al monestir de Sant Cugat uns alous a un lloc que en diuen Plegamans. Aquests alous els havia comprat al comte Borrell i a la seva dona Leudegards.>> | » |
En el document es llegeix que es donen els alous amb les seves cases, corts, terres, vinyes,horts, fruiterars, torrents, fonts, prats, camins, boscos i garrigues. Encara que aquesta és la redacció protocol·lària usual d'aquests documents, tot plegat dóna a entendre que no era pas un lloc erm, ans els contrari.
En aquest document es defineix també els límits de Plegamans: al Nord amb Coscollola (probable vil·la propera a can Falguera), fins el camí públic que va a Caldes; a Orient amb Palaudàries per mitjà de la serra que passa per sobre la vil·la Rodal (avui Vilarrosal); a migdia amb Gallecs; i a Occident amb el camí públic que transcorre pel pla cap a Caldes i prové de la Ruvira (Boada). Aquest és, doncs, el dibuix del primer Plegamans: Un escampall de cases de pagès per la serra i les valls adjacents, segurament una primitiva església de la que malauradament no tenim noticies i una torre, germen d'un castell incipient.
Les terres eren originàriament del comte, i la seva propietat dominical seria més tard, en temps del rei Jaume I, del monestir de Sant Cugat.
La jurisdicció o senyoriu jurisdiccional seria lliurada a successius senyors o castlans que més tard citarem. Aquests disposarien d'unes terres directament de la seva propietat al voltant del castell.
Per fer-nos una idea de la població, ja ben entrada l'Edat Mitjana, recorrerem al fogatge o cens de l'any 1359, on es diu que a la Parròquia i Quadre de Sant Genís de Plegamans hi ha:
- Focs d'esgleya - XV
- Ítem de cavallers - VII
- en total XXII focs
En el fogatge de 1497 es citen XII focs de Plegamans:(segurament referits només als d'esgleya o dependents del monestir de Sant Cugat del Vallès):
- La Senyora Vilatorta
- Lo vicari
- En Puig Oriol
- En Falguera
- En Figueres
- En Soler
- En Padró
- En Guardia
- En Coll
- En Arimon
- En Serda
- Lo ferrer
Els focs anomenats de cavallesr, que depenien directament dels senyor Vilatorta, no figuren en aquesta relació.
Els senyors de Plegamans
Els senyors exercien l'autoritat, encomanada pel rei (o comte rei), sobre la jurisdicció del castell i els seus habitants.
El primer senyor del que tenim constància amb seguretat, per jurisdicció del comte, és Guadall Gilabert de Plegamans (l'any 1122). Cal dir, però, que anteriorment hi havia hagut d'altres membres anomenats de la família Plegamans; per exemple, Guillem de Plegamans, que participà en la primera conquesta de Mallorca (any 1114). Més tard se succeïxen d'altres Plegamans, que lany 1147 acompanyà Ramon Berenguer IV en l'expedició contra Almeria. Trobem també un Guillem de Plegamans com a batlle de Terrassa (any 1191). Però no hi ha dubte que el personatge més destacat de la família fou Ramon de Plegamans, lloctinent del rei, que va participar activament en la conquesta de Mallorca al costat de Jaume I.
Entrat el segle XIV, concretament l'any 1371, consta que un tal Pere de Citrà compra la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Plau-Solità. Al cap d'uns anys, el 1427, el rei Alfons el Magnànim incorpora a la Corona aquesta jurisdicció. A partir d'aquets esdeveniments ja no tornem a trobar els Plegamans com a posseïdors del castell.
L'any 1441 hi ha un canvi significatiu. Es produeix la concessió de la jurisdicció de la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, un important mercader, que fou conseller de Barcelona. El seu retrat figura al retaule de la Verge dels Consellers d'en Lluís Dalmau. El rei Alfons V autoritzà al seu senyor de Plegamans a refer el castell i elevà la seva categoria convertint-lo en Castell Termenat.
Anys més tard, el 1472, essent rei Joan II, Antoni de Vilatorta, acusat de rebel·lió, fou desposseït de la jurisdicció, que passà a poder de Francesc Burguès. Però uns mesos desprès, Antoni de Vilatorta la tronà a recuperar en acollir-se a un indult.
En aquells temps els senyors feudals en general, a mesura que anava avançant l'Edat Mitjana, van anant prenent-se més atribucions i imposant més obligacions als seus súbdits. Així mateix, a més de les competències jurisdicconals, van anar atribuint-se d'altres funcions patrimonials, arribant-se a vegades a situacions ben complicades.
Va ser durant el regnat d'Alfons V quan es van fer fortes les reivindicacions dels pagesos remences, per alliberar-se de les càrregues feudals. En triomfar la seva revolta i aconseguir moltes de les seves demandes, va produir-se la consolidació d'una xarxa de pagesos lliures que va revitalitzar l'economia del país.
En el cas de Plegamans, no sembla que es pugui parlar d'un feudalisme molt dur. El fet de dependre del Monestir de Sant Cugat segurament en va contribuir-hi. A més, a partir del segle XV, es van anar fent per part del monestir els establiments dels masos a favor dels seus cultivadors, cosa que comportava ala pràctica la seva propietat a canvi d'uns pagaments anyals, generalment en especies.
Tornant als senyors, observem com a finals del segle XVI el castell i el terme passen a la família Clariana, desprès a la Gualbes i, a través d'una sèrie de successius emparentaments, al Marquès de Sentmenat, que té registrada la Quadra a partir del segle XVIII. Els anys trenta del segle XX els Sentmenat es desprenen de les seves possessions a Plegamans.
Referències
- Revista Qu4trepins, quadern de cultura de Palau-solità i Plegamans de l'any 2003//Tomàs Castells i Manent.