Castell de Rocabruna
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 1070 | |||
| Construcció | segle X | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 995 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Ripollès | |||
| Camprodon | ||||
| Localització | Sobre un turó al veïnat de Rocabruna | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 609-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005841 | |||
| Id. IPAC | 689 | |||
| Id. IPAPC | 12138 | |||
.JPG)
El Castell de Rocabruna es troba situat al veïnat de Rocabruna, que forma part del terme municipal de Camprodon, entre el nucli urbà de Camprodon i el veïnat de Beget.
En concret, el castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud (995 m.) ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l'Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle X (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l'entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. L'accés al castell és bastant difícil, ja que el turó es troba completament envoltat de bosc; tan sols és possible d'arribar-hi a través d'un corriol mig abandonat que puja des de la base del puig, i que passa per les cases de la Vila i Ca l'Arneta. Per sota del puig hi transcorre el sender GR-11, en el seu tram Molló - Beget.
Arquitectònicament, el castell de Rocabruna, mostra un conjunt notable de torres i murs. L'element que més destaca d'aquest conjunt del és la torre de l'homenatge, situada al límit de les muralles, de planta rectangular. Aquesta torre resta mig esberlada per un costat, però encara és possible d'advertir-hi algunes espitlleres. També s'aprecien bona part dels murs que dividien cadascuna de les dependències que formaven part de la fortificació. Una part remarcable de l'edifici és un pany de paret amb una antiga porta. Aquest gran mur presenta un detall constructiu interessant com és l'"opus spicatum" (obra amb forma de punta o espiga). Existeixen altres restes del mur de pedra, de la capella de Sant Llorenç, i de a torre circular, molt deteriorada.
Podem esmentar els senyors del castell a través de la història :
El primer és un tal Pere l'any 986 que va acompanyar Oliba Cabreta en la reconquesta de Barcelona en mans d'Almansor.
- Raimon Adalbert (1111-1112)
- Guillem Gaufred (1117-1131)
- Godofred (1158)
- Arnald de Creixell (1198-1200)
- Guillem de Cervià (1258)
- Ermengol de Cervià (1258) que ven el castell a Raimon de Milany (1258-1279)
- Marquesa (1279) filla de Raimon de Milany, que segurament el rebé com a dot pel seu casament amb Jaume de Besora
- Jaume de Besora (1279-1308)
- Pere de Rocabruna (1320-1354) que va formar part en l'expedició a Sardenya l'any 1330
- Dalmau de Rocabruna (1366)
- Ramon de Rocabruna (1377)
- Dalmau de Rocabruna (1399-1447) vengué el castell a la família Desbach.
- Pere Desbach (1409)
- Pere Desbach (1469-1477), fou conegut per la seva fidelitat a Joan II i per la seva política pro remences. Protagonitzà incursions armades al Vallespir i al Ripollès a Sant Joan, Camprodon, Olot i a Ripoll.
A principis del s. XVII el castell passà a la família Descatllar pel casament d'una germana de Pere Desbach amb un Descatllar.
A l'entorn del castell s'expliquen moltes llegendes. Una diu que en temps dels àrabs, estant assetjada Rocabruna, els seus habitants van fer una llarga mina per tal de baixar a cercar aigua al riu. És la llegenda del setge de la fam.
És diu que al castell hi ha un bou d'or enterrat. És tan ferma la creença que una vegada hi caigué un llamp i els veïns hi anaren amb l'esperança que l'enderroc d'un pany de muralla interior fet pel llamp hagués exposat a l'exterior el famós bou d'or.
A la Tuta de Maimons, sota la cinglera de Coll de la Mola al davant de La Guardiola, en dies de vent, surten follets a recórrer aquells cims embolcallats amb un gran llençol. A la casa que els agafessin mai més no els faltaria roba.