Vés al contingut

Catedral de Sant Fulcrà de Lodeva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 04:34, 30 set 2009 amb l'última edició de RibotBOT (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
La catedral de Lodeva

La catedral de Sant Fulcran està situada al nucli antic de la ciutat de Lodeva, al departament francès de l'Erau.

Història

El cor de la catedral

El bisbat de Lodeva té una notable antiguitat, hi ha constància de la seva existència comença des de finals del segle IV. Inicialment l'església era dedicada al màrtir sant Genís d'Arle, decapitat el 303 durant les persecucions de Dioclecià.

Sant Fulcran de Lodeva, bisbe entre el 949 i 1006 va aixecar la catedral romànica. Aquest personatge va participar en la vida monàstica de la regió fundant el monestir de Sant Pierre de Joncels, també fou abat de Gel·lona. Fou molt estimat pels fidels, anys després de la seva mort el seu cos fou trobat incorrupte i fou conservat així fins que els hugonots el van destruir, en 1573. Al segle XV es va canviar l'advocació primitiva de l'església per la de sant Fulcran.

L'església de l'època de sant Fulcran fou substituïda per una de nova, gòtica, entre els segles XIII i XV. Els protestants hugonots la destruïren el 1573 i fou restaurada en el segle XVII, època en què es va aixecar de bell nou el palau episcopal. Amb la Revolució fou suprimit definitivament el bisbat (1790).

La catedral es va dedicar a magatzem i es va perdre el seu mobiliari, excepte l'orgue. Durant els segles XIX i XX s'hi van portar a terme importants treballs de restauració.

L'edifici

La catedral de Lodeva

No hi ha restes de cap construcció de l'època de la fundació del bisbat. De l'edifici que va aixecar el bisbe Fulcran i que es va consagrar el 975, encara ens resta la cripta. L'edifici gòtic actual consta d'una església de tres naus i d'un ampli presbiteri il·luminat amb vitralls. Té un poderós campanar de mitjan del segle XIII que inicialment es va aixecar adossat a la nau romànica. Després, entre el 1290 i 1318 es va fer el cor. Més endavant es van fer les naus de l'església i ja al segle XV les capelles laterals, entre els contraforts.

Després l'edifici va patir la destrucció per part dels protestants, que va arruïnar les naus. Aquestes no es van refer fins el 1634-1643, sota el mandat del bisbe Plantavit. En aquella època també es va restaurar el claustre.

Mobiliari

L'orgue

A causa de la Revolució, la catedral va perdre el seu mobiliari. Encara es conserva l'orgue del segle XVIII, el sepulcre del bisbe Plantavit (1650?), els vitralls de l'absis (1854) i la trona del 1867.


Bibliografia

Louis Réau. Iconografía del arte cristiano II-3 i 4. Ed. del Serbal. Barcelona, 1997. ISBN 84-7628-212-5

Enllaços externs

43° 43′ 54.71″ N, 3° 19′ 2.33″ E / 43.7318639°N,3.3173139°E / 43.7318639; 3.3173139