Clarà (Conflent)
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Districte | districte de Prada  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 532,5 m | |||
Clarà ([biʎə'ɾak] és el poble que exerceix de cap de la comuna de Clarà i Villerac, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència municipal tot sol, fins que hi fou agregat Villerac, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia.
Etimologia[modifica]
Joan Coromines explica[1] que el nom d'aquest poble prové de l'adjectiu llatí Clariānu, derivat del nom propi, també llatí, Clar(i)us. En tractar-se d'un topònim derivat d'un antropònim llatí, es tractaria d'un vilatge que té els seus orígens en la colonització romana del territori.
Geografia[modifica]
L'antic terme comunal de Clarà és[2][3] al sud-est del centre de la comarca del Conflent.
El terme de Clarà s'articula a l'entorn de la vall del Lliscó. Dins del terme actual de Clarà i Villerac, ocupava aproximadament la meitat del territori: el sector nord-oest, oest i sud. El termenal, ara inexistent, anava aproximadament fent un biaix de nord-oest a sud-est.
| Prada | Els Masos | |
| Taurinyà | 
|
Villerac |
Clarà[modifica]
El poble de Clarà és situat[4] a la vall mitjana del Lliscó, a l'esquerra d'aquest riu, al sud-oest de Villerac, al nord-est de Taurinyà, que són bastant propers, i al sud-est de la vila de Prada, bastant més allunyada.
Clarà és un poble allargassat, paral·lel a ponent del Lliscó, amb l'església parroquial de Sant Martí de Clarà a la zona central del nucli vell. En aquesta església es donaren, el febrer del 879, els monjos de Sant Andreu d'Eixalada un cop destruït el seu monestir per la força d'un aiguat, de cara a reconstruir una part de l'arxiu perdut, per tal de recuperar les possessions que aquell monestir tenia, abans d'integrar-se a Cuixà i fundar l'abadia.
Història[modifica]
Edats Mitjana i Moderna[modifica]
La villa Clerani, esmentada el 851, fou una colònia de fundació romana adquirida per Sant Germà de Cuixà, el monestir precedent del de Sant Miquel de Cuixà, el 878. Clerà estigué sota el senyoriu de l'abadia fins a la fi de l'Antic Règim.
Edat Contemporània[modifica]
El 1790 la comuna de Clarà fou inclosa en el cantó de Prada, i hi va romandre sempre, fins a la creació del Cantó dels Pirineus Catalans. El 1822 visqué l'agregació de l'antiga comuna independent de Villerac.
Demografia[modifica]
Demografia antiga[modifica]
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
| Evolució demogràfica de Clarà entre 1358 i 1789 | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1358 | 1365 | 1378 | 1470 | 1709 | 1720 | 1767 | 1774 | 1789 | ||||||||
| 11 f | 12 f | 5 f | 2 f | 32 f | 15 f | 151 h | 29 f | 29 f | ||||||||
Font: Pélissier, 1986.
Demografia contemporània[modifica]
| |||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]
Nota: A partir del 1822, els habitants de Clarà apareixen en els censos conjuntament amb els de Villerac, dins de Clarà i Villerac.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «40 - Clarà i Villerac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Coromines, Joan. «Clarà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-902-0.
- Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
- Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Clerà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències[modifica]
- ↑ Coromines, 1997.
- ↑ El terme de Clarà en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Clarà a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
- ↑ Clarà en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
- ↑ Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.