Cleòpatra Trifene

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCleòpatra Trifene
Biografia
Naixement141 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort111 aC Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Rei Selèucida
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRegent Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ptolemaica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAntíoc VIII Grypos Modifica el valor a Wikidata
FillsLaodice VII Thea
Seleuc VI Epífanes
Felip I Filadelf
Antíoc XI Epífanes
Antíoc XII Dionisi
Demetri III Eucàros Modifica el valor a Wikidata
ParesPtolemeu VIII Evergetes II Modifica el valor a WikidataCleòpatra III Modifica el valor a Wikidata
GermansCleòpatra IV, Cleòpatra V Selene, Ptolemeu IX Làtir, Ptolemeu X Alexandre I, Ptolemeu Memfita i Ptolemeu Apió Modifica el valor a Wikidata

Cleòpatra Trifene o simplement Trifena (en llatí Cleopatra Tryphaena, en grec antic Κλεοπάτρα Τρύφαινα) fou una princesa egípcia filla de Ptolemeu VIII Evergetes II i de la seva neboda i esposa Cleòpatra III.

Es va casar amb el rei selèucida Antíoc VIII Grif el 124 aC. Sa germanastra Cleòpatra IV, repudiada per Ptolemeu IX Làtir, es va casar circa el 113 aC amb el rei Antíoc IX de Cízic.[1]

En la guerra civil entre els dos Antíoc, Cleòpatra IV va caure en mans de Grif, i Trifene, que la odiava, va ordenar la seva mort. Cleòpatra IV va ser assassinada de forma dramàtica al temple de Dafne a Antioquia. Més endavant Trifena va caure en mans d'Antíoc de Cízic que havia vençut a Grif en una batalla, i la va fer executar en revenja (potser l'any 111 aC).[2]

Va ser la mare de Seleuc VI Epifanes Nicàtor (96 aC-95 aC), Antíoc XI Epifanes Filadelf (95 aC-92 aC), Demetri III Eucàros o Filopàtor (95 aC-87 aC) i Antíoc XII Dionisi (88 aC-84 aC). També va tenir una filla, Laodice, que es va casar amb Mitridates I de Commagena.[3]

Alguns autors han pensat que Cleòpatra Trifene era la mateixa persona que Cleòpatra V.[4]

Referències[modifica]

  1. Stähelin, Felix. Kleopatra. Stuttgart: Metzler, 1920, p. 787-788. 
  2. Justí. Justini Historiarum Philippicarum XXXIX, 2, 3
  3. Porfiri. Citat per Eusebi de Cesarea χρονικὰ Crònica I, 261-262
  4. Justí. Justini Historiarum Philippicarum XXXIX, 3, 4-12