Jaciment arqueològic de Coma d'Infern

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Coma d'infern)
Infotaula de geografia físicaJaciment arqueològic de Coma d'Infern
Localització
PaísCatalunya
LocalitzacióLes Planes d'Hostoles
Història
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
CronologiaEpipaleolític
ArqueòlegServei d' Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona
Troballa arqueològicaGran unitat de la indústria lítica, tallada tota en sílex. Microlítica amb tendènca a laminetes, el trencat per flexió i la técnica del microburí.

La Coma d'Infern o el Clot de l'Infern és un jaciment arqueològic que està situat al municipi de les Planes d'Hostoles, a l'extrem més meridional de la Garrotxa. Es tracta d'un jaciment a l'aire lliure, en part destruït per la construcció de la carretera, avui ja perduda, d'Amer a les Encies.

Descobriment i historiografia[modifica]

El jaciment va ser descobert el 1966 pels germans Josep, Francesc i Joaquim Valentí, tot i que Francesc Riuró ja va recollir peces de sílex en superfície. Des de 1966 fins a 1974, el Dr. Oliva i els seus col·laboradors del Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona van dur a terme excavacions de salvament.

Troballes[modifica]

Pel que fa a les troballes, només s'hi ha recollit indústria lítica, de matèries orgàniques només s'hi han conservat petits bocins d'os i de carbó. El material tallat és quasi exclusivament sílex (99,47% d'entre 5.528 elements lítics recollits), i és el material amb el que s'han fabricat peces retocades.

El resum de la indústria lítica és el següent:

El més abundant és el grup de les raspadores (7,58%), seguit del de les rascadores (2,42%) i els denticulats (1,06%). Cal destacar també el grup de les laminetes amb dors trucades (23,2%), seguit de les puntes amb dors (17,45%), puntes amb dors truncades (9,25%), laminetes amb dors (7,5%) i les trucadures (6,6%). Són de destacar també entre els sílex els nuclis, d'una gran varietat (0,86%) de l'utillatge, tots reduïts a conseqüència de la falta de sílex a la zona, però també com a resultat normal de prartir una talla microlítica.[1]

Respecte a la procedència d'aquest material, cal dir que no s'han fet prosspeccions serioses en aquest sentit i que per tant es desconeix.

Pel que fa a la cronologia cal dir que falta totalment la indústria d'os i els petits carbons i fragments d'os no permeten una datació absoluta. Tampoc hi ha dades palinològiques ni sedimentològiques. Per tant, la datació es fa segons Soler sobre la base de l'examen de la indústria lítica i per tant Coma d'Infern té la major part de la indústria microlítica sobre laminetes i dirigida a la fabricació de laminetes, triangles i triangles escalens amb técnica microburí. Així, per una banda es tracta d'un Magdalenià, però per l'abundància de geomètrics també es podria clasificar d'Epipaleolític.[1]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • CANAL, J.; CARBONELL, E. "Clot d'Infern (Les Planes d'Hostoles. La Garrotxa)". A: Catalunya paleolítica.
  • Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1989. p.285-286.
  • OLIVA I PRAT, M. "Tesel·la arqueològica". Revista de Gerona. 47, p.11-14.
  • RIURÓ, F. "Tesela arqueológica. El Valle de Sant Aniol de Finestres: exploraciones arqueológicas". Revista de Girona. 48, p.19-21.
  • ESTÉVEZ J, VILA A., YLL, R. «Quelques réflexions sur l'utilisation de l'analyse des données». Dialektikê. Cahiers de typologie analytique, 1984, p.55-67, DOI: 10.5281/zenodo.2584292.
  • SOLER i MASFERRER, N. "Coma d'Infern. Roc de la Melca". A: El Paleolític a les comarques gironines. Girona: Servei d'Investigacions Arqueològiques, 1976. p.102-104. Caixa d'estalvis provincial.
  • SOLER I MASFERRER, N. "El Paleolític a la Garrotxa". Vitrina: publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. 2, p.43-45.
  • SOLER, N. "El jaciment prehistòric de Coma d'Infern, a Les Encies (Les Planes, Girona)". Cypsela. 3, p.31-65.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Soler i Masferrer, Narcís. Coma d'Infern. Roc de la Melca. A: El Paleolític a les comarques gironines. Girona. 1976. Servei d'Investigacions Arqueològiques, p. 102-104.