Constança de Viena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Constança de Provença)
Infotaula de personaConstança de Viena
Biografia
Naixementc. 920 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort963 ↔ 966 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBosònides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBosó II d'Arle Modifica el valor a Wikidata
FillsRatbold I de Provença, Guillem I de Provença Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles Constantí de Viena (pare putatiu) Modifica el valor a Wikidata

Constància o Constança, nascuda al voltant de l'any 920, morta entre 963 i 966 va ser comtessa de Provença per matrimoni i possible comtessa de Viena

Una filiació mal coneguda[modifica]

La seva filiació no és ben coneguda i l'abat Maurice Chaume fou el primer a posar en evidència que el nom d'aquesta última estava relacionat amb el comte de Viena Carles Constantí de Viena. Va citar altres indicis que no es van revelar prou convincents llavors, però considerar Carles Constantí, comte de Viena, com el pare de Constància (més que el seu germà) continua sent la millor hipòtesi de la filiació d'aquesta.

Certs investigadors han pensat que era germana de Carles Constantí, però Guillem I l'Alliberador, el seu fill, havent nascut cap a 950-955, ella no hauria pogut néixer abans de 910-915. Ara bé la mare de Carles Constantí, que ha transmès els noms de Constància i Constantí, va morir el 903. És veritat que Constància podria ser una neboda de Carles Constantí, però és molt improbable que aquest últim hagi tingut una germana o un germanastre (brevetat del matrimoni dels pares i absència en les fonts).

Matrimoni i fills[modifica]

Es va casar abans de 942, o més probablement cap a 945- 948, amb Bosó II de Provença o Bosó II d'Arle (928 † 968), comte d'Arle i va tenir dos fills:[1]

Fonts[modifica]

  • Christian Settipani, Nos ancêtres de l'Antiquité : étude des possibilités de liens généalogiques entre les familles de l'Antiquité et celles du haut Moyen-Âge européen, París, Christian, 1991.
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)

Notes[modifica]

  1. Constància és anomenada llavors esposa del comte Bosó, i mare de Guillem i Ratbold, al Cartulari de Montmajor datat el maig del 963 (Cartulari de Saint-Pierre de Montmajour, ed. Dom Chantelou (1890/1), pàg. 1-384, citat per Settipani (1991), pàg. 3 nota 3.)