Cotxinilla del nopal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cotxinilla del nopal
Femella (esquerra) i mascle (dreta) de la cotxinilla del nopal.
Femella (esquerra) i mascle (dreta) de la cotxinilla del nopal.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Homoptera
Superfamília: Coccoidea
Família: Dactylopiidae
Gènere: Dactylopius
Espècie: D. coccus
Nom binomial
Dactylopius coccus
Costa, 1835
Sinònims

Coccus cacti Linnaeus, 1758
Pseudococcus cacti Burmeister, 1839

La cotxinilla del nopal (Dactylopius coccus) és una pastereta (o la cotxinilla per antonomàsia), un insecte hemípter de la superfamília Coccoidea, d'on deriva el carmí. Són insectes que viuen en els nopals, càctus del gènere Opuntia, xuclant la seva saba. Són originaris d'Amèrica del Sud i Mèxic. El colorant d'aquestes cotxinilles es va produir a Amèrica Central ja en temps precolombins i des del segle XVI com a important producte d'exportació. Amb l'arribada dels colorants sintètics durant el segle XIX la producció del carmí va disminuir però va tornar a ser popular amb la quimiofòbia del segle XX.[1] amb Perú essent el major exportador. Hi ha altres espècies dins del gènere Dactylopius que són difícils de distingir i que també produeixen carmí. Es pot cultivar la cotxinilla sobre la majoria de les 200 espècies del gènere de les figues de pala (Opuntia) però els millors resultats és sobre l'espècie Opuntia ficus-indica.[2] Les cotxinilles són insectes de cos tou. La femella fa uns 5 mm de llarg i forma colònies, és sèssil i no es belluga quan s'alimenta. Penetra a la planta amb la seva boca en punxa i s'alimenta de saba. Després d'acoblar-se amb el mascle neix una nimfa molr petita. Les nimfes secreten una substància cerosa que les protegeix de la pluja i la calor per això semblen blanques o grises. Després produeixen el pigment a base d'acid carmínic que és vermell que les protegeix dels depredadors. Els mascles adults són alats i molt petits en comparació de les femelles només viuen el temps just per fertilitzar les femelles i són rars de veure. En l'estat de nimfa les cotxinilles es dispersen i passen d'un cactus a l'altre on faran una nova generació. El cicle complet triga tres mesos.

Estructura de l'àcid carmínic, la substància antidepredadors que es troba en altes concentracions en les caparretes. El carmí són les sals insolubles d'aquest àcid.
Les taques blanques són colònies de cotxinilles sobre nopals a l'illa Canària de la La Palma.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Liberato Portillo M. & Ana Lilia Vigueras G. «Natural Enemies of Cochineal (Dactylopius coccus Costa): Importance in Mexico» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). [Consulta: July 14 2005].
  2. «Cultivation of Cochineal in Oaxaca». Go-Oaxaca Newsletter. [Consulta: July 15 2005].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]