Wei occidentals
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia xinesa estat xinès històric  |
| Història | |
| Reemplaça | Wei del Nord |
| Creació | 535 |
| Data de dissolució o abolició | 557 |
| Reemplaçat per | Zhou del Nord |
| Governança corporativa | |
| Part de | dinasties del nord |
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ANTIGA | |||||||
| 3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
| Dinastia Xia 2100–1600 aC | |||||||
| Dinastia Shang 1600–1046 aC | |||||||
| Dinastia Zhou 1045–256 aC | |||||||
| Zhou Occidental | |||||||
| Zhou Oriental | |||||||
| Primaveres i Tardors | |||||||
| Regnes Combatents | |||||||
| IMPERIAL | |||||||
| Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
| Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
| Han Occidental | |||||||
| Dinastia Xin | |||||||
| Han Oriental | |||||||
| Tres Regnes 220–280 | |||||||
| Wei, Shu i Wu | |||||||
| Dinastia Jin 265–420 | |||||||
| Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 | ||||||
| Jin Oriental | |||||||
| D. Meridionals i Septentrionals 420–589 | |||||||
| Dinastia Sui 581–618 | |||||||
| Dinastia Tang 618–907 | |||||||
| ( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
| 5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 |
Dinastia Liao 907–1125 | ||||||
| Dinastia Song 960–1279 |
|||||||
| Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
| Song del Sud | Jin | ||||||
| Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
| Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
| Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
| MODERNA | |||||||
| República de la Xina 1912–1949 | |||||||
| República Popular de la Xina Des del 1949 |
República de la Xina (Taiwan) Des del 1945 | ||||||
La dinastia dels Wei occidentals (Si Wei) fou una dinastia del nord de la Xina que es va establir el 534 per divisió de l'antiga dinastia Wei, i va dominar el Shensi i el Kansu amb capital a Txang-ngan. Va existir del 534 al 557.
Antecedents
[modifica]El general Gao Huan va reunir els seus homes per tornar-se contra el clan Erzhu, entrant i prenent la capital Luoyang en 532. Confiat en el seu èxit, va deposar l'emperador Jiemin de Wei del Nord, recolzat pel clan Erzhu i per Yuan Lang, emperador anteriorment recolzat pel mateix Gao, i va imposar l'emperador Xiaowu de Wei del Nord al tron de Luoyang i va continuar les seves campanyes a l'estranger. L'emperador i el cap militar de Luoyang, Husi Chun, va començar a conspirar contra Gao Huan però aquest va aconseguir mantenir el control i l'emperador i un grapat de seguidors van fugir cap a l'oest, a la regió governada pel poderós senyor de la guerra Yuwen Tai. Gao Huan va anunciar aleshores la seva decisió de traslladar el tribunal de Luoyang a la seva capital, Ye. Amb dos aspirants rivals al tron de Wei del Nord, es va produir la divisió de l'estat el 534–535 en el Wei oriental i el Wei occidental.
Wei occidental
[modifica]Els Wei orientals eren inicialment significativament més forts i semblava probable que acabaran ràpidament amb el Wei occidental,[1] però a la batalla de Shayuan, Wei occidental va emboscar amb èxit i va derrotar un exèrcit oriental molt més gran que marxava cap a Chang'an, canviant l'equilibri de poder i reduint les forces orientals prou significativament per no poder amenaçar la plana de Guanzhong el cor de Wei occidental, i Wei occidental va amenaçar el territori oriental, i el general occidental Dugu Xin va ocupar breument l'antiga capital del Wei del nord, Luoyang, el 538.[2] En 553, Wei occidental va ocupar la part occidental de l'imperi Liang, el modern Sichuan,[3]
El final de Wei occidental
[modifica]L'any 557, el nebot de Yuwen Tai, Yuwen Hu, va obligar l'emperador Gong de Wei occidental a cedir el tron al fill de Yuwen Tai, Yuwen Jue, acabant amb el Wei occidental i establint el Zhou del Nord,[4] que prendria el nord-est en 577.[3]
El 581, l'oficial de Zhou del Nord Yang Jian va fer que l'emperador li cedís el tron, establint la dinastia Sui, que restabliria la unitat xinesa en 589 prenent el territori dels Chen.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Jenner, W. J. F.. Memories of Loyang: Yang Hsuan-chih and the lost capital (493–534) (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1981, p. 101. ISBN 0198215681.
- ↑ Whiting, Marvin. Imperial Chinese Military History. Writers Club Press, 2002, p. 236. ISBN 978-0-595-22134-9.
- ↑ 3,0 3,1 Ebrey, Patricia Buckley. The Cambridge Illustrated History of China (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p. 108. ISBN 9780521669917.
- ↑ David R. Knechtges, Taiping Chang. Ancient and Early Medieval Chinese Literature (vol. 3 & 4): A Reference Guide, Part Three & Four (en anglès). Brill, 2014, p. 2114. ISBN 9789004271852.
- ↑ Bowman, John S. Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglès). Columbia University Press, 2000, p. 19. ISBN 9780231500043.