Dinastia jànida

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Djànida)
Salta a: navegació, cerca

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el khanat de Bukharà del 1599 al 1785. El seu nom derivava de ser descendents de Djan ibn Yar Muhammad de la casa de khans d'Àstrakhan, per la qual cosa també fou coneguda com a dinastia astrakhànida o dels astrakhànides. Djand davant l'avanç dels russos va fugir cap a Bukharà (1556) i es va casar amb la germana del khan shaybànida Abd Allah II ibn Iskander; el 1599, mort un any abans Abd Allah II, i en mig de les lluites successòries (Abdul Mamun 1598 i Pir Muhammad 1598-1599) Djan va assolir el poder a Bukharà i el seu fill Baki Muhammad el va succeir el 1603 fins a la seva mort el 1605.

La dinastia va continuar i es va fer més forta sota Imam Kuli Khan (1611-1650), que amb gran crueltat va imposar la pau interna i va obtenir el suport dels líders religiosos i dels caps tribals, va rebutjar als mogols de Xa Jahan que volien recuperar el país, però no va aconseguir recuperar Gran Khorasan, i Khwarizm (Khivà) va trencar lligams; va abdicar el 1650 per fer la peregrinació a la Meca. El khanat estava llavors dividit entre el territori propi del khan, i un sub khanat pel seu hereu, que regia les províncies al sud de l'Amudarià amb seu a Balkh; el governant de Balkh fou de vegades independent de Bukharà i hi va haver conflictes i guerres entre ambdós. El principal khan fou Abd al-Aziz (1645-1681) que va tenir a ratlla als kazakhs i dzunghars al nord i als mogols al sud. Els uzbeks van esdevenir sedentaris i això va debilitar la seva força militar i al final del segle xvii van començar expedicions procedents dels uzbeks de Khivà (especialment el 1688), mentre les senyories locals dels uzbeks (biy) s'enfortien i es van perdre la Vall de Ferganà (Kokand) i Badakhxan.

Ubayd Allah I (1702-1705) va intentar posar fi a la noblesa tribal i restablir un poder centralitzat però no ho va aconseguir. A partir d'Abu l-Fayd (o Abu'l Faid, 1705-1747) amb l'ocupació de Bukharà per Nadir Shah de Pèrsia (1740-1747) de la que per set anys Abu l-Fayd fou vassall, i la desintegració regional, el khan va esdevenir un titella en mans dels ataliks de la tribu Mangit, i objecte de forts atacs dels kazakhs (1723 a 1729) que fugien dels dzungars i van envair la vall de Zarafshan. A partir de 1753 els Mangit van exercir tot el poder; el darrer Khan Abu l-Ghazi era merament nominal i va restar al tron fins al 1789; l'atalik, que va agafar el títol d'emir, tenia tot el poder.

Llista de khans[modifica]

Genealogia[modifica]

 
 
 
 
 
 
Kuchuk Muhammad
Khan de l'Horda d'Or
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Manghushlak
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Yar Muhammad Sultan
 
 
Iskander Khan
Dinastia Xibànida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jani Beg
(Djani Beg o Jan Beg)
 
 
Zehra Khanum
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Din Muhammad
 
Baki Muhammad
 
Wali Muhammad
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Imam Kuli Khan
 
 
 
Nadhr Muhammad Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rejib Muhammad Sultan
 
Abd al-Aziz Khan
 
 
 
Subhan Kuli Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ibrahim Sultan
 
 
 
 
Muhammad Ubaidullah I
 
 
 
Abu l-Faiz Muhammad Khan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu l-Ghazi Khan
 
Abd al-Mumin Khan
 
Muhammad Ubaidullah II
 
Shams bint Aim
 
Shah Murad
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dinastia Mangit (ataliks/emirs)
 
 
 

Bibliografia[modifica]

  • R. Grousset, L'empire des steppes, París 1939