Serpentària

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dracunculus vulgaris)
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb serpentari.
Per a altres significats, vegeu «bistorta».
Infotaula taxonòmicaSerpentària
Arum dracunculus
Dracunculus vulgaris(serpentaire).JPG
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Alismatales
Família Araceae
Gènere Arum
Espècie Arum dracunculus
Schott
Nomenclatura
Sinònims
  • Dracunculus vulgaris subsp. creticus
  • D. spadiceus Raf.
  • D. polyphyllus Blume
  • D. dracunculus (L.) Voss
  • D. vulgaris var. elongatus
  • D. vulgaris var. laevigatus
  • D. major Garsault
  • D. creticus Schott
  • D. vulgaris var. creticus
  • Arum guttatum Salisb.
  • A. dracunculum (L.) St.-Lag.
  • A. dracunculus L.[1]
Modifica dades a Wikidata

La serpentària [2] o dragonera (Dracunculus vulgaris) és una espècie de planta de la família de les aràcies, la qual es distribueix pel Mediterrani central i oriental, fins al sud de Bulgària, i que habita a bosquets, terres de cultiu i ruïnes. El nom genèric Dracunculus és un diminutiu llatí de draco, que vol dir "petit drac", i l'epítet llatí específic vulgaris significa "vulgar".[3] És una planta perenne, de fins a més d'1 m d'alçada, amb tubercles subterranis i tiges sense fulles. Fulles amb pecíol llarg, que s'amplia a la base en un disc de taques porpres, làmina de 10 a 20 cm de longitud i d'11 a 35 cm d'ample, profundament dividida en 9-15 segments d'el·líptics fins a lanceolats i punxeguts. Bràctees de la inflorescència (espata) de 20 a 50 cm de longitud, normalment glabres, per fora verdoses i per l'interior porpra marronós, la part inferior enrotllada, la superior gairebé plana amb la vora ondulat. Espàdix tan alt com l'espata, sense o amb poques flors estèrils, apèndix de color porpra fosc, amb peduncle curt, pàl·lid. Baies vermell ataronjades i verinoses. El bestiar l'evita. Floreix a la primavera.[4]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Dracunculus vulgaris» a EOL. Data consulta: 16 de juny de 2014.
  2. «serpentària». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «vulgaris» a Epítetos Botánicos.
  4. Bayer, E. et al.. Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume, 1989. ISBN 84-7031-629-X.