Efecte Gòlem
Efecte Gòlem o efecte Pigmalió negatiu és una teoria que fa referència a un mecanisme psicològic en què, generant una baixa expectativa sobre una persona, es condueix a modificar de manera negativa la tasca que aquesta persona estigui realitzant. Aquestes expectatives poden ser projectades per la mateixa persona o per d'altri. Segons la teoria, les persones poden ser condicionades negativament per altres o per elles mateixes, baixar l'autoestima i la creença en la capacitat pròpia i obtenir uns resultats deficients.
L'efecte Gòlem pot succeir en diversos àmbits de la vida, però s'ha estudiat especialment a l'àmbit acadèmic i empresarial. Per exemple les baixes expectatives del professorat sobre els seu alumnat poden alterar el comportament tot afectant-lo negativament.
El terme va ser desenvolupat per Babad, Inbar i Robert Rosenthal el 1982 [1] amb un nom que prové de la llegenda el Gòlem, segons la qual un rabí de Praga va construir un Gòlem per protegir els jueus de la ciutat, però a mida que va guanyant força i poder, el Gòlem esdevé cada cop més perillós contra la pròpia comunitat que l'ha creada i a la qual ha de protegir.[2]
Aquest mecanisme està molt lligat a l'efecte Pigmalió, segons el qual projectar unes altes expectatives sobre una persona, el condueixen a uns resultats més positius. L'efecte Gòlem és un exemple de profecia autocomplerta que descriu la idea que les prediccions pròpies poden esdevenir una realitat.
Referències[modifica]
- ↑ «El efecto Pigmalión.¿ Hasta qué punto determina nuestro futuro la visión que los demás tienen de nosotros?». [Consulta: 18 juny 2021].
- ↑ Meyrink, Gustav. El Golem (en castellà). LD Books, 2002-04. ISBN 978-968-5270-60-1.