Eisfelder Talmühle és una estació de via estreta d'encreuament entre el Ferrocarril de la Vall del Selke (Selketalbahn) i la línia principal del Ferrocarril del Harz (Harzquerbahn). Aquesta estació està aïllada i no dona servei a cap població i actualment està deshabitada.[1] En la Deutsche Reichsbahn i en dies de la República Democràtica Alemanya va tenir gran quantitat d'habitacions de pernoctació i refresc. Encara és un intercanviador segur en determinades hores del dia quan els trens de vapor y els automotors convergeixen cap a les tres direccions per permetre als passatgers fer les connexions.
Manfred Bornemann: Eisenbahnstation Eisfelder Talmühle. In: Beiträge zur Geschichte aus Stadt und Kreis Nordhausen, Band 26, Verlag Neukirchner, Nordhausen 2001, ISBN 3-929-76751-1, S. 5–13.
Horst Gaevert; Hermann Bauersfeld: Entstehung und Entwicklung der Eisfelder Talmühle. In: Beiträge zur Geschichte aus Stadt und Kreis Nordhausen, Band 4, Meyenburg-Museum Nordhausen, Nordhausen 1979, S. 13–20.
Erich Preuß: Eisfelder Talmühle. In: Erich Preuß: Das große Archiv der deutschen Bahnhöfe. 33. Ausgabe, o.J. Geramond Verlag, Múnic ISSN 0949-2127.
Vista frontal del edificio de la estación
Locomotora 99 7245 en Bf Eisfelder Talmühle
Locomotora diesel 199 872 con un tren mercancias in Eisfelder Talmühle
Automotor en Eisfelder Talmühle
