El llop i el gos
| Tipus | faula  |
|---|
El llop i el gos és una faula recollida per diversos autors, entre ells Isop i Jean de La Fontaine, que tracta del preu de la llibertat.
Argument[modifica]
Un llop passa pel costat d'un gos gras i amb el pèl lluent i li pregunta com s'ho fa, car ell sempre passa fam. El gos lloa la seva vida domèstica, explicant que sempre té menjar disponible i convida l'altre a anar a casa seva. El llop llavors pregunta per la marca que té al coll i el gos explica que és el collar que el lliga. Aleshores el llop fuig dient que s'estima més una vida lliure, encara que amb menys menjar, que no pas viure lligat.
Anàlisi[modifica]
El dilema entre llibertat i vida còmoda que es desprèn d'aquesta faula va esdevenir un motiu popular durant l'edat mitjana, amb diverses variants de la història, com la que fa dialogar un ase i un onagre.[1] El llop apareix com l'animal salvatge per excel·lència, ja que pertany al bosc, mentre que una espècie propera com és el gos actua com a representant del món domèstic o social, amb obligacions i esclavatges.
Referències[modifica]
- ↑ Aesop's Fables. A new translation by Laura Gibbs. Oxford University Press (World's Classics): Oxford, 2002