Entelèquia
L'entelèquia és un terme filosòfic definit per Aristòtil.[1] El terme té el seu origen en la paraula grega ἐντελέχεια (entelecheia), combinació de enteles ('complet'), telos ('fi', 'propòsit') i echein ('tenir'). La paraula va ser creada pel mateix Aristòtil, sent possible traduir-la com 'tenir el fi en si mateixa'.[2] Fora de l'àmbit filosòfic, entelèquia s'utilitza amb el sentit de «cosa irreal», persona, cosa, etc., que només existeix en la ment, que no té realitat objectiva.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de la lengua española, Real Academia Española
- ↑ «Entelèquia». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. [Consulta: 16 gener 2018].
- ↑ «Entelèquia». A: Diccionari de la llengua catalana. 2a edició. Institut d'Estudis Catalans.