Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà
L'Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, també coneguda com l'Ermitori de l'Avellà, al municipi de Catí (Alt Mestrat, País Valencià) és una construcció de tipus religiosa a 5 quilòmetres de distància del llogaret de l'Avellà. Situada dalt la serra, a uns 900 metres d'altura sobre el nivell de la mar.
El temple té uns 32 metres de llargària i 6,80 d'amplària a la part de davant i només 4,60 a la de darrere. La façana és sòbria però majestuosa i està totalment emblanquinada. La porta d'accés és un arc de mig punt construït de carreu i la resta és de maçoneria. Està coronada per una doble espadanya construïda el 1743, amb campanes que substituïren l'antiga gran campana que ja hi havia el 1547. A l'interior, sobre la porta d'entrada es troba situat el cor i, darrere de l'altar major, la sagristia de reduïdes dimensions.
L'interior presenta una decoració d'artístics frescs en la quasi totalitat del recinte realitzats per Pasqual Mespletera (1737) en greu perill de pèrdua. Aquest pintor, santmatevà, fou el mateix que decorà la Capella de la Comunió de l'Església de Catí. L'últim tram és el transaltar que també està decorat. Les pintures de Francesc Blasco són de 1760. Han estat retocades posteriorment.
El temple es comunica amb la casa de l'ermità a través d'una porta estreta, vora el cancell. El primer ermità conegut és de 1586. Ben prompte calgué ampliar la primitiva construcció. Entre 1720 i 1740 s'edificà el tercer pis o part superior.
La festa principal se celebra el dia 8 de setembre amb una missa solemne i sermó pel matí i amb una processó pels voltants a la vesprada. També el dilluns de Pasqua Florida els catinencs van en romiatge festiu al santuari. S'hi fa missa i processó. També el primer dissabte del mes de maig (abans el dia 30 d'abril) es celebra missa per als pelegrins de la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort. Hi ha una confraria de la Mare de Déu de l'Avellà, fundada el 1746 per a recolzar i fomentar el culte.
Dintre del santuari brolla una font en la que es pot llegir una data (1578). La font peró és més antiga, els musulmans ja apreciaven les propietats d'aquesta aigua
La fonda és originària del segle XVIII i la casa de Banys del segle XIX. En l'actualitat la fonda ha culminat una fase d'obres de remodelació i d'adequació que l'han convertida en un modern hotel de turisme rural. S'ha recuperat l'antiga denominació i funció de la Casa de Banys, per a això s'han instal·lat en la planta baixa modernes sales d'hidromasage i gimnàs. El Balneari fou declarat d'utilitat pública en 1928, per la seua aigua miner medicinal.