Escut de Bonrepòs i Mirambell
 Escut de Bonrepòs i Mirambell | |
|---|---|
 Escut oficial de Bonrepòs i Mirambell. | |
| Detalls | |
| Tipus | Escut d'armes  |
| Adoptat per | Bonrepòs i Mirambell |
| Establert/ rehabilitat | 21 desembre 1956 |
L'escut de Bonrepòs i Mirambell és un símbol representatiu oficial de Bonrepòs i Mirambell, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord. Té el següent blasonament:
| « | Escut espanyol truncat. A la part superior, els pals d'Aragó per la conquesta del territori que fou Jaume I; A l'inferior, les armes dels Jardí o Jardín, família oriünda de Flandes, en camper d'or, un arbre de sinople, bordura dentelada del mateix color. El tot coronat amb la Reial d'Aragó, que es d'igual forma que la de Castella, excepte les diademes que la tanquen.[1] | » |
Història
[modifica]L'escut fou aprovat mitjançant Decret de 21 de desembre de 1956. Publicat en el BOE núm. 5, de 5 de gener de 1957.[2]
Els quatre pals representen la casa d'Aragó, per la conquesta del territori pel rei Jaume I. La segona partició, segons Nicasio Nicasio, representa la família Montoliu, senyors de Bonrepòs en el segle xvi.[3]
.svg)
En març de 1956, una Ordre del Ministeri de la Governació[4] sol·licitava als ajuntaments l'ús privatiu d'un escut propi, bé consagrat per la història i l'ús, bé per rehabilitació o adopció, en compliment del reglament d'organització i funcionament dels ajuntaments de 1952.[5] L'Ajuntament, en Ple municipal de 13 d'agost aprovà iniciar el procediment d'adopció de l'escut, i en Ple de 31 d'agost aprovà el dibuix-projecte amb la següent descripció:
| « | «Tres estrelles en camp d'argent de cinc puntes sobre barra d'or i lleó rampant, de la família de Constantí Ros. En camp de gules un braç armat empunyant una espasa de plata amb guarnició d'or de la família Menaguerra. Sobre camp d'or, tres faixes de gules de la casa Montoliu, sosté l'escut una corona de Baró, pel temps en què Bonrepòs fou baronia dels Montoliu». | » |
El 7 de novembre, la Reial Acadèmia de la Història (RAH) emetí informe favorable però amb un disseny diferent, que és el que finalment s'aprovà. La RAH objectà aportar-ne com a font històrica Les Trobes de mossèn Jaume Febrer, sense cap credibilitat, rebutjant així les armes de Constantí Ros i de la familia Menaguerra; rectificà també les armes dels Montoliu i el timbre; i criticà la disposició dels mobles que confonien l'esquerra i la dreta de l'escut. Finalment el 21 de desembre es publicà el Decret d'autorització de la creació de l'escut heràldic municipal. En alguns documents anteriors al dictamen de la RAH però posteriors al Ple de 31 d'agost hi apareix el disseny proposat per l'Ajuntament.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Informes Oficiales. Escudo Municipal de Bonrepós (Valencia)» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, Tomo 143, cuaderno II, octubre-desembre 1958, pàg. 235.
- ↑ «Decreto de 21 de diciembre de 1956, por el que se autoriza al Ayuntamiento de Bonrepós (Valencia) para crear su escudo heráldico municipal» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 5, 05-01-1957, pàg. 97 [Consulta: 8 setembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Nicasio Nicasio, Trinidad. Una mirada al pasado. Bonrepòs i Mirambell (pdf) (en castellà). Ayuntamiento de Bonrepòs i Mirambell y Secretaría Autonómica de Cohesión Territorial de la Generalitat Valenciana, 2008, p. 41-46 [Consulta: 8 setembre 2015].
- ↑ «Orden de 23 de marzo por la que se dictan normas relativas al uso de sello y membrete en los documentos de las Corporaciones Locales» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 85, 25-03-1956, pàg. 2013 [Consulta: 8 setembre 2015].
- ↑ «Decreto de 17 de mayo de 1952 por el que se aprueba el Reglamento de Organización, funcionamiento y régimen jurídico de las Corporaciones locales» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 159, 07-06-1952, pàg. 2532 [Consulta: 8 setembre 2015]., arts. 300-303