Gardez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 12:40, 23 ago 2013

Gardez (Gardēz o Gardiz) és una ciutat d'Afganistan, capital de la província de Paktia. Tenia uns deu mil habitants el 1979 i ara s'estima en 70000 si be manca cens oficial. Esta propera a la regió de coves de Tora Bora (que per un temps es va suposar amagatall d'Osama bin Landen) i del Riu Gardez que desaigua a llac Āb-e Istāda, al peu de la fortalesa de Bālā Hesār (Bala Hisar) del segle XIX (en un turó artificial), i en mig de la plana de Zurmatt. Esta uns 100 km al sud de Kabul. Esta dividida en quatre districtes:

Bāzār-e Kohna (Basar Vell)
Qaraye Āhangarān (districte dels ferrers)
Qaraye Arjākhēl (districte d'Arjākhēl)
Nawābād (Ciutat Nova)

Història

Gardēz és una ciutat molt antiga a l'Hindu Kush però la seva història està poc documentada. El fundador seria un personatge de nom Zamar del que no se sap res. Per les troballes de monedes se sap que al segle II aC ja tenia certa importància sota el regne Indogrec i Indoescita.

Fou refundada pel cap kharigita Hamza ibn Abd Allah vers el 797 i va estar regida per emirs kharigites de la dinastia Aflàhida. El 869 l'emir de Gardiz, Abu Mansur Aflah ben Muhammad ben Kakhan fou atacat pel saffàrida Yakub ibn al-Layth. El 974 Gardiz fou assetjada pel general turc Belgetegin, un dels predecessor dels gaznèvides. Torna a aparèixer el 995 quan ja estava en mans dels gaznèvides probablement de vers el 975 quan els aflàhides van entrar a la noblesa del sultanat gaznèvida. El 1162 va passar als gúrides. El 1221 fou teatre d'un combat entre Djalal al-Din Manguberti i la avantguarda dels mongols. Baber a les seves memòries diu que va tenir un enfrontament amb els afganesos d'Abd al-Rahman en la fortalesa de Gardiz. Durant el govern comunista a Afganistan la província va caure en mans dels guerrillers proamericans però el govern va conservar la capital. Mols equipaments construïts pels alemanys després del 1965 foren destruïts pels guerrillers. Després de l'ocupació americana un equip de reconstrucció va arribar a Gardez el març de 2003.

Personatges

al-Gardizi o Abu Saīd Abdul Hay Dhahhak Gardēzī (Abu Said Gardezi).
Mohammad Najibullah, darrer president comunista d'Afganistan

Bibliografia

S. Radojicic, "Report on Hydrogeological Survey of Paktya Province", Kabul, UNICEF, 1977
Clifford Edmund Bosworth, "Notes on the Pre-Ghaznavid History of Eastern Afghanistan", a The Islamic Quarterly IX, 1965

@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 == Història ==
-Gardēz és una ciutat molt antiga a l'[[Hindu Kush]] però la seva història està poc documentada. El fundador seria un personatge de nom Zamar del que no es sap res. Per les troballes de monedes se sap que al [[segle II aC]] ja tenia certa importància sota el [[regne Indogrec]] i [[Regne Indoescita|Indoescita]].
+Gardēz és una ciutat molt antiga a l'[[Hindu Kush]] però la seva història està poc documentada. El fundador seria un personatge de nom Zamar del que no se sap res. Per les troballes de monedes se sap que al [[segle II aC]] ja tenia certa importància sota el [[regne Indogrec]] i [[Regne Indoescita|Indoescita]].
 Fou refundada pel cap kharigita Hamza ibn Abd Allah vers el [[797]] i va estar regida per emirs kharigites de la dinastia Aflàhida. El [[869]] l'emir de Gardiz, Abu Mansur Aflah ben Muhammad ben Kakhan fou atacat pel saffàrida Yakub ibn al-Layth. El [[974]] Gardiz fou assetjada pel general turc Belgetegin, un dels predecessor dels [[gaznèvides]]. Torna a aparèixer el [[995]] quan ja estava en mans dels gaznèvides probablement de vers el [[975]] quan els aflàhides van entrar a la noblesa del sultanat gaznèvida. El [[1162]] va passar als [[gúrides]]. El [[1221]] fou teatre d'un combat entre [[Djalal al-Din Manguberti]] i la avantguarda dels mongols. [[Baber]] a les seves memòries diu que va tenir un enfrontament amb els afganesos d'Abd al-Rahman en la fortalesa de Gardiz. Durant el govern comunista a Afganistan la província va caure en mans dels guerrillers proamericans però el govern va conservar la capital. Mols equipaments construïts pels alemanys després del [[1965]] foren destruïts pels guerrillers. Després de l'ocupació americana un equip de reconstrucció va arribar a Gardez el març de [[2003]].