Pe̍h-ōe-jī: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref |
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
{{commonscat}} |
|||
{{Commons category|Pe̍h-ōe-jī}} |
|||
{{orfe|data=juny de 2013}} |
{{orfe|data=juny de 2013}} |
||
Revisió del 21:49, 20 des 2014
El Pe̍h-ōe-jī pronunciat [pe-ue- dzi], abreujat: POJ, literalment: escriptura vernacla, també conegut com la transcripció de l'església (en xinès: 白话 字, pinyin: baihua zì) és un conjunt de regles d'ortografia que s'utilitzen com a sistema de transcripció per a algunes variants del xinès, especialment al sud.[1] Va ser desenvolupat per missioners europeus al segle XIX utilitzant l'alfabet llatí.
Referències
- ↑ Klöter, Henning. Written Taiwanese. Wiesbaden: Harrassowitz, 2005. ISBN 3-447-05093-4.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pe̍h-ōe-jī |