Comanda: diferència entre les revisions
fusió sense oposició |
comanador |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Kingsborough.jpg| thumb | 200px | [[Còdex Kingsborough]]: un |
[[Fitxer:Kingsborough.jpg| thumb | 200px | [[Còdex Kingsborough]]: un [[Comanador (colonitzador)|comanador]] abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per [[Lord Kingsborough]].]] |
||
La '''comanadoria''' o '''comanda'''.<ref name="">{{optimot|Comanadoria|Comanadoria}}</ref> era una institució característica de l'[[edat mitjana]], sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als [[Orde militar|ordes militars]], al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les. Les comandes van esdevenir autèntiques circumscripcions dels ordes militars. |
La '''comanadoria''' o '''comanda'''.<ref name="">{{optimot|Comanadoria|Comanadoria}}</ref> era una institució característica de l'[[edat mitjana]], sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als [[Orde militar|ordes militars]], al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les. Les comandes van esdevenir autèntiques circumscripcions dels ordes militars. |
||
Revisió del 13:02, 15 feb 2017
La comanadoria o comanda.[1] era una institució característica de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les. Les comandes van esdevenir autèntiques circumscripcions dels ordes militars.
La encomienda va ser una institució que els castellans van crear a Amèrica per evitar els abusos que els colonitzadors infligien als indígenes, sent un dret atorgat pel monarca a favor del comanador), el qual rebia tots els pobles conquerits, a canvi d'encarregar-se de recaptar els impostos i les taxes que els indis havien de pagar a la monarquia. El comanador tenia l'obligació de vetllar pel benestar dels indígenes, tant en l'àmbit espiritual, com en el terrenal, assegurant la seva protecció i el seu adoctrinament cristià.[2] Les comandes van evolucionar en un sistema de treball forçat per als indígenes en benefici dels comandadors castellans o criolls.[3]
A l'edat moderna les comandes van continuar subsistint de la mateixa manera que ho havien fet a l'edat mitjana i fins al segle XIX quan va ser desballestat l'estat feudal per crear l'estat modern.
Referències
- ↑ Comanadoria a Optimot
- ↑ Nancy Johnson Black. The frontier mission and social transformation in western Honduras: the Order of Our Lady of Mercy, 1525-1773. BRILL, 1995, p. 34–. ISBN 9789004102194 [Consulta: 5 juny 2011].
- ↑ García Icazbalceta, Joaquín "Col·lecció de documents per a la història de Mèxic" "Carta del llicenciat Francisco Ceynos, oïdor de l'audiència de Mèxic, a l'emperador." 22 juny 1532 # 61 text en la web Cervantes Virtual
Vegeu també
- Comanador (religiós)
- Comanador (colonitzador)
- Castellania d'Amposta Llista de les comandes de la Castellania d'Amposta de l'orde de Sant Joan de Jerusalem
- Priorat de Catalunya Llista de les comandes del Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem
- Mita
- Repartiment d'indis
- Repartiment
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comanda |