Diferència entre revisions de la pàgina «Bàrbar»

Salta a la navegació Salta a la cerca
2.973 octets eliminats ,  fa 2 anys
Contingut canviat per «== Referències == {{Referències}} {{Viccionari|bàrbar|bàrbar}} {{ORDENA:Barbar}} ».
(Contingut afegit)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
(Contingut canviat per «== Referències == {{Referències}} {{Viccionari|bàrbar|bàrbar}} {{ORDENA:Barbar}} ».)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils Substitució
[[Fitxer:Hunnen.jpg|thumb|200px|Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat]]
Els '''bàrbars''' (del mot [[Grec antic|grec]] βάρβαρος) eren els no [[Antiga Grècia|grecs]], aquells que no empraven el grec com a idioma matern. La paraula era una [[onomatopeia]]: ''bar-bar'' representa la impressió del bla-bla produït en escoltar un idioma desconegut.
 
Originàriament, el terme no tenia cap altre significat més enllà de 'no grec'. Els grecs es van trobar altres cultures com els [[Antic Egipte|egipcis]], [[Imperi Persa|perses]], [[Fenícia|fenicis]], [[etruscs]], [[Antiga Roma|romans]], [[cartago|cartaginesos]], [[ibers]] o [[País Basc|bascs]], amb qui no tenien característiques comunes. Els grecs no recelaven d'altres cultures; de fet, coneixien laan antiguitat de les més desenvolupades civilitzacions d'[[Egipte]], [[Fenícia]] i [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], de les quals van aprendre molt.
 
[[Fitxer:Invasions of the Roman Empire 1.png|thumb|200px|left|Invasions bàrbares de l'Imperi romà]]
Després de les guerres grecoperses durant el [[segle V aC]], en què una coalició de grecs va derrotar un gran imperi en la [[Batalla de Marató]] el [[490 aC]], se'n va desenvolupar l'estereotip, veient la resta de pobles inferiors militarment i política, usant el terme per a anomenar les nacions o ètnies percebudes amb un nivell inferior de civilització o els pobles o persones brutals, cruels, insensibles, amb comportaments inacceptables en societats civilitzades. Els romans van titllar de ''bàrbares'' les civilitzacions que envoltaven els seus territoris: les diverses tribus [[Germànics|germàniques]], els assentats [[Gàl·lia|gals]], els incursors [[huns]] i els [[Berbers|imazighen]] del nord [[Àfrica|d'Àfrica]]. Així mateix, la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà]] s'atribueix, fonamentalment, a les [[invasions bàrbares]].
 
Aviat '''''bàrbar''''' no sols va significar 'estranger' sinó també 'mancat d'educació', amb independència del lloc de naixement. Així utilitza ja el terme el grec clàssic [[Isòcrates]]. En una línia xenòfoba, més endavant l'etnologia i antropologia occidentals tradicionals van denominar ''barbàrie'' aquelles societats primitives que consideraven en un estadi d'evolució cultural intermedi entre el salvatgisme i la civilització.
 
Com veiem, durant mil·lennis, es va considerar com a '''bàrbara''' només la '''civilització d'altri''', per a així poder legitimar i sacralitzar la civilització pròpia. Ara bé, pensadors crítics moderns com [[Montaigne]], [[Diderot]] o [[Walter Benjamin]] han negat aquests principis xenòfobs i han destacat que tota civilització o cultura arrela també en algun tipus de barbàrie pròpia i no aliena.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/CIDOBpoliticConocDinamIntercultCast.pdf G. Mayos "Conocimiento y cultura, ¿Agentes de barbarie?"] en CIDOB, 2012 pp. 137-152.</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
Usuari anònim

Menú de navegació

Espais de noms

Variants