21 condicions per a l'admisió a la Internacional Comunista

Les condicions per a l'admissió a la Internacional Comunista, popularment conegudes com les 21 condicions, eren els punts ideològics i organitzatius que havia d'aprovar tot partit o organització que volgués adherir-se a la Internacional Comunista. Aquestes condicions van ser aprovades durant el segon Congrés Mundial de la Internacional Comunista, el 30 de juliol de 1920. Algunes d'aquestes condicions establien, per exemple:

• Trencar totalment amb els reformistes i la seva expulsió (condicions 2ª, 7ª i 21ª).
• Combinar el treball legal amb l'il·legal (condició 4ª).
• Denunciar tant del "social-patriotisme" com del "social-pacifisme" (condició 6ª).
• Crear una organització clandestina paral·lela a la legal (condició 3ª).
• Donar suport tot moviment d'alliberament de les colònies del propi país (condició 8ª).
• Atacar a la "Internacional" de sindicats "grocs" d'Àmsterdam (condició 10ª).
• Organitzar el partit amb base en els principis del centralisme democràtic (condició 12ª).
• Donar suport incondicionalment a totes les Repúbliques Soviètiques (condició 14ª).
• Que tot partit membre havia de cridar-se: "Partit Comunista de <Estat>(secció de la Internacional Comunista)" (condició 17ª).