Epístola

Epístola (en grec significa carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa. En aquest darrer cas s'escriu la lletra inicial en majúscula.

Concepte d'epístola

Epistolar es refereix a la forma de carta que adopta una obra literària (com per exemple Les desgràcies del jove Werther de Goethe) o en general al conjunt de les cartes personals de qualsevol època.

En la literatura clàssica grecollatina Horaci va ser el primer en emprar el gènere literari de l'epístola (Epistola ad Pisones) i va ser Ciceró qui les va utilitzar a bastament. Petrarca, Lluís Vives, Voltaire i J. Swift també en feren un ampli ús literari.

Epístoles i cristianisme

En el cristianisme les Epístoles són uns documents doctrinals de la més gran antiguitat anteriors fins i tot a la redacció dels Evangelis. La Primera Epístola als cristians de Tessalònica va ser escrita a Corint entre els anys 52 i 53 , només uns vint anys després de la mort de Crist. La seva estructura acostuma a tenir una salutació una introducció nucli i acomiadament. Hi ha 21 Epístoles atribüïdes a diversos apòstols que s'agrupen en les catorze anomenades paulines (vuit d'elles directament escrites per Pau de Tars i la resta influïdes per la seva doctrina) i en les 12 catòliques amb el significat d'universals i generalment no adreçades a una comunitat cristiana en particular.

Les Epístoles marquen la interpretació que seguirà l'església dels fets dels evangelis especialment la fe en Jesucrist com a principal personatge de la humanitat, la resurrecció corporal (teologia de la matèria) i també intervenen en els diversos conflictes doctrinals i de moralitat (matrimoni, virginitat, atac a la riquesa, etc.) entre les primeres comunitats cristianes.

En la litúrgia del catolicisme les Epístoles es llegeixen a la missa abans de la consagració.