Lingüística diacrònica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 14:49, 17 oct 2009

La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes. El seu nom ve de la distinció feta per Ferdinand de Saussure entre diacronia i sincronia.

Camps d'interès de la lingüística diacrònica:

evolució fonètica dins d'una llengua, que pot donar lloc o no a una altra llengua
evolució de la gramàtica normativa d'un idioma
canvis semàntics dins d'una llengua, sigui perquè una paraula guanyi significats, en perdi, es modifiqui el seu ús o sigui perquè s'introdueixin nous mots i es deixin d'utilitzar uns altes
classificació de les llengües en famílies segons la seva semblança (lingüística comparada)
reconstrucció de formes perdudes d'una llengua o reconstrucció de l'idioma antecessor d'un altre (com per exemple el cas de l'indoeuropeu)

Pel seu objecte d'estudi ampli, sovint comparteix problemes amb la sociolingüística, la lexicologia i altres branques de la lingüística.

@@ Línia 21: / Línia 21: @@
 [[eo:Historio de lingvo]]
 [[es:Lingüística histórica]]
+[[fa:زبان‌شناسی تاریخی]]
 [[fr:Linguistique comparée]]
+[[gl:Lingüística diacrónica]]
 [[gv:Çhengoaylleeaght shennaghyssagh]]
+[[he:בלשנות היסטורית]]
 [[hu:Történeti nyelvészet]]
 [[ia:Linguistica historic]]
 [[is:Söguleg málvísindi]]
 [[it:Glottologia]]
+[[ja:歴史言語学]]
 [[ku:Zimannasiya dîrokî]]
 [[la:Linguistica diachronica]]
@@ Línia 37: / Línia 41: @@
 [[sv:Historisk lingvistik]]
 [[th:ภาษาศาสตร์เชิงประวัติ]]
+[[zh:歷史語言學]]