Òstracon de Pontós: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Expressar dubtes de forma clara i neutral
Interpretació neutral. S'eliminen les referències detallades de l'article de Ruiz i Solanes
Línia 1: Línia 1:
{{millorar|[[VP:LE]]}}
Aquesta peça és un ''ostrakon'' que duu una inscripció en [[signari ibèric nord-oriental]] i en [[llengua ibèrica]]. Un ''ostrakon'' és un fragment ceràmic usat com a suport d'escriptura que rep el seu nom de la paraula grega que designava aquests fragments, que eren usats a Atenes durant el s. V aC per escriure el nom dels condemnats a l'exili en votació pública i que a donat nom al concepte d'[[ostracisme]].
Aquesta peça és un ''ostrakon'' que duu una inscripció en [[signari ibèric nord-oriental]] i en [[llengua ibèrica]]. Un ''ostrakon'' és un fragment ceràmic usat com a suport d'escriptura que rep el seu nom de la paraula grega que designava aquests fragments, que eren usats a Atenes durant el s. V aC per escriure el nom dels condemnats a l'exili en votació pública i que a donat nom al concepte d'[[ostracisme]].


Línia 10: Línia 9:
El text consta de 33 signes repartits en 4 línies d’escriptura.
El text consta de 33 signes repartits en 4 línies d’escriptura.


=== Les transcripcions ===
=== La transcripció ===


Les lectures proposades del text són les següents:
Les lectures proposades del text són les següents:
Línia 28: Línia 27:
Els dubtes de lectura principals són els següents:
Els dubtes de lectura principals són els següents:


* El primer signe de la primera línia és llegit '''ku''' per Maluquer i Velaza, '''be''' per panosa i '''e''' per Rodríguez Ramos. Untermann i Ruiz no el transcriuen. Per Rodríguez Ramos i Untermann hi hauria un signe anterior perdut, que Rodríguez Ramos reconstruieix com un signe '''s''', hipòtesi considerada també per Untermann.
* El primer signe de la primera línia és llegit '''ku''' per Maluquer i Velaza, '''be''' per Panosa i '''e''' per Rodríguez Ramos. Untermann i Ruiz no el transcriuen. Per Rodríguez Ramos i Untermann hi hauria un signe anterior perdut, que Rodríguez Ramos reconstruieix com un signe '''s''', hipòtesi considerada també per Untermann.


* Tot i que tots els investigadors coincideixen en que és un signe '''a''', el primer signe de la segona línia segons les lectures de Maluquer, Velaza, Panosa i Ruiz, seria el primer signe de la tercera línia segons les lectures d'Untermann i Rodríguez Ramos.
* Tot i que tots els investigadors coincideixen en que és un signe '''a''', el primer signe de la segona línia segons les lectures de Maluquer, Velaza, Panosa i Ruiz, seria el primer signe de la tercera línia segons les lectures d'Untermann i Rodríguez Ramos.
Línia 40: Línia 39:
=== La interpretació ===
=== La interpretació ===


L'opinió acadèmica majoritària és l'expressada per Untermann i Panosa que opinen que podria tractar-se d’una llista de noms de persones amb funcionalitat desconeguda.
Segons Untermann podria tractar-se d’una llista de noms de persones a les quals se’ls hagués encarregat quelcom, o be fossin racomanats per a alguna funció o potser condemnats a alguna sanció. En qualsevol cas tots els mots de la inscripció serien antropònims. Panosa i Domingo coincideix en aquesta hipòtesi.


Des del punt de vista del [[bascoiberisme]] extrem s'han proposat amb l'ajut de diccionaris de [[llengua basca]] múltiples traduccions sempre diferents que no tenen cap credibilitat en el món acadèmic. Una d'elles és la proposada per Ruiz i Solanes.
Ruiz i Solanes, rebutjant el caràcter exageradament onomàstic de les interpretacions acadèmiques i malgrat ser conscient de la mala fama de les interpretacions mal anomenades basco-iberistes, després de criticar la manca d’exhaustivitat en les recerques anteriors, insisteix en la gran “casualitat” que representa la increïble semblança d’aquesta inscripció amb la frase èuscara següent:


'''(?)LGIDIBATX hALA URTZI DUINa! HAURRILTZEZ BELORITGARRIa (da)!'''
* '''(?)LGIDIBATX hALA URTZI DUINa! HAURRILTZEZ BELORITGARRIa (da)!'''


⚫
* '''(?)lgidibatx, com hi ha déu gloriós! per infanticidi, (és) digne del patíbul!'''
que significa:

⚫
'''(?)lgidibatx, com hi ha déu gloriós! per infanticidi, (és) digne del patíbul!'''

Alhora ens fa notar que les diferències entre el text ibèric i l’èuscar no son de cap manera majors que les existents entre el català de les [[Homilies d’Organyà]] i el català actual, malgrat els més de 2 200 anys que separen els primers contra els menys de 900 anys de les segones.

=== Contextualització ===

Segons Ruiz i Solanes i basant-se en d’altres epígrafs, aquesta petició de condemna no seria pas del tot real, és a dir, no es tractaria pas d’un cas real d’infanticidi, sinó d’una ficció ritual habitual en els carnavals ibèrics.

Seguint una tradició netament mediterrànea, coneguda per moltes inscripcions ugarítiques, el deu de la mort i de l’hivern, un bou negre que a [[Ugarit]] anomenaven Mot i els ibers probablement (?)lgidibatx (el fonema GI cal pronunciar-lo “gui”) prova de matar el déu de la vida i de la vegetació, Bel o [[Baal]], un nadó vedellet que també representa l’any nou. Aquesta lluita és cíclica, es repeteix cada any en els moments on el sol gairebé es mor, així com la vegetació. Condemnant a morir Mot i sacrificant el bou que el representa i que també representa l’hivern, hom garanteix el retorn de la llum i la calor del sol, així com de l’ufana vegetal. L’etern retorn del cicle anyal resta garantit i el món escapa del reialme gèlid de l’hivern eternal.

En defensa d’aquesta hipòtesi, Ruiz i Solanes addueix d’altres nombrosos epígrafs fins avui no interpretats, i que segons ell només es poden entendre sota l’òptica de les celebracions carnavalesques. L’epigrafia ibèrica, sinó en la seva totalitat al menys en la seva major part, tindria un caràcter festiu, cerimonial i carnavalesc, pràcticament lliure del culte a la personalitat que implica l’excés de noms de persona tan tìpic dels epígrafs romans.

=== Criteris actuals ===

Les tesis de Ruiz i Solanes han estat menystingudes pels principals iberistes acadèmics, els quals han rebutjat qualsevol discusió del tema. Les tesis d’aquest autor no gaudeixen de bon prestigi en l’opinió dominant en les nostres facultats, de manera que la major part de la seva obra ha restat inèdita, equiparada a la de tants bascoiberistes fantasiosos que exhibeixen metodologies poc o no gens rigoroses.

Si la traducció de [[Pio Beltran]] de l’epígraf de [[Llíria]] “Gudua Deizdea” (o be “Kutur Oisor” segons d’altres autors) com “La guerra, la crida”, va motivar tantes i tantes pàgines de controvèrsia, les interpretacions de Ruiz i Solanes, malgrat interessar textos de llargària considerablement major, no n’han motivat cap. Un silenci gairebé absolut ha planat sobre les seves propostes. Semblaria que existeixen susceptibilitats difícils de vèncer de part d’aquells que tan sovint han predicat les “diferències radicals” entre l’ibèric i l’èuscar i l’abundància d’antropònims en les inscripcions ibèriques.


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Revisió del 01:50, 28 oct 2009

Aquesta peça és un ostrakon que duu una inscripció en signari ibèric nord-oriental i en llengua ibèrica. Un ostrakon és un fragment ceràmic usat com a suport d'escriptura que rep el seu nom de la paraula grega que designava aquests fragments, que eren usats a Atenes durant el s. V aC per escriure el nom dels condemnats a l'exili en votació pública i que a donat nom al concepte d'ostracisme.

L’objecte

És un fragment d’àmfora ibèrica retallat en forma circular d’uns 7cm de diàmetre que fou trobat al jaciment del Mas Castellar de Pontós en la campanya d’excavacions de 1976 junt amb d’altres peces semblants però anepigràfiques. La consideració d'aquest fragment com a ostrakon està fora de dubte, atès que està gravat amb un punxó a la cara còncava, és a dir a la cara interior de l’àmfora, prova evident que fou inscrit després del trencament de l’atuell, i de retruc, que el caràcter de la inscripció no es refereix a les característiques de l’àmfora ni del seu contingut. Una altra prova que l’inscripció fou posterior al trencament és l’encaix perfecte dels signes dins l’espai circular del fragment, cosa que indica, a més, que l’epígraf és complet o gairebé complet, doncs la primera lletra s’ha deteriorat per erosió posterior. Segons l’excavadora A. Martin, el seu context arqueològic permet una datació en el segle III abans de l’era, tot i que segons Maluquer podriem recular la data a finals del segle IV.

La inscripció

El text consta de 33 signes repartits en 4 línies d’escriptura.

La transcripció

Les lectures proposades del text són les següents:

  • gulgitibaś / alauŕsu dukein / biuŕtileis / belotikeŕei (Maluquer 1976)
  • kulkitibaś / alauŕsu tukein / biuŕtileis / belotikeŕei (Velaza 1991)
  • -]*lkitibaś / lauŕsu tuBin / aluŕtileis / alotikeŕei (Untermann 1990)
  • belkitibaś / alauŕsu tuBin / luŕtileis / bilotikeŕei (Panosa 2002)
  • se]lkitibaś / lauŕsu tu*in / aluŕtileis / alotikeŕei (Rodríguez Ramos 2005)
  • ( ?).L.GI.DI.BA.TX / A.L.A . U.R.TZ.U . DU.I.N / A.U.R.DI.L.E.I.Z / BE.L.O.DI.GE.RR.E.I (Ruiz 2005)

Els dubtes de lectura principals són els següents:

  • El primer signe de la primera línia és llegit ku per Maluquer i Velaza, be per Panosa i e per Rodríguez Ramos. Untermann i Ruiz no el transcriuen. Per Rodríguez Ramos i Untermann hi hauria un signe anterior perdut, que Rodríguez Ramos reconstruieix com un signe s, hipòtesi considerada també per Untermann.
  • Tot i que tots els investigadors coincideixen en que és un signe a, el primer signe de la segona línia segons les lectures de Maluquer, Velaza, Panosa i Ruiz, seria el primer signe de la tercera línia segons les lectures d'Untermann i Rodríguez Ramos.
  • El primer signe de la tercera línia segons les lectures de Maluquer, Velaza, Panosa i Ruiz, o el segon signe de la tercera línia segons les lectures d'Untermann i Rodríguez Ramos, seria un signe bi per Maluquer i Velaza, un signe l per Untermann, Rodríguez Ramos i Panosa i un signe a per Ruiz.
  • El segon signe del segon segment de la segona línia és un signe en forma de B que Untermann, Panosa i Rodríguez no transcriuen (* o B) perquè no l'identifiquen amb cap dels signes del signari ibèric. Per Maluquer i Velaza podria ser una variant del signe ke. Ruiz proposa no considerar-lo en tant que error cal·ligràfic.
  • El primer de la quarta línia és interpretat per Maluquer, Velaza i Ruiz com un signe be, per Untermann i Rodríguez Ramos com un signe a i per Panosa com un signe bi.

La interpretació

L'opinió acadèmica majoritària és l'expressada per Untermann i Panosa que opinen que podria tractar-se d’una llista de noms de persones amb funcionalitat desconeguda.

Des del punt de vista del bascoiberisme extrem s'han proposat amb l'ajut de diccionaris de llengua basca múltiples traduccions sempre diferents que no tenen cap credibilitat en el món acadèmic. Una d'elles és la proposada per Ruiz i Solanes.

  • (?)LGIDIBATX hALA URTZI DUINa! HAURRILTZEZ BELORITGARRIa (da)!
  • (?)lgidibatx, com hi ha déu gloriós! per infanticidi, (és) digne del patíbul!

Bibliografia

  • Panosa i Domingo, Maria Isabel (2002): “Epigrafia ibèrica a Mas Castellar de Pontós”, Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica (Excavacions 1990-1998), Girona , pp. 577-584.
  • Rodríguez Ramos, Jesús (2005): «Introducció a l'estudi de les inscripcions ibèriques», Revista de la Fundació Privada Catalana per l'Arqueologia ibèrica, 1, pp. 13-144.
  • Ruiz i Solanes, Joan (2005): “L’ostrakon del Mas Castellar de Pontós”, Món ibèric : als Països Catalans : XIII Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà : homenatge a Josep Barberà i Farràs : Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003, Institut d’Estudis Ceretans, Volum II, pp. 1171-1188, ISBN 84-933111-2-X.
  • Velaza Frías, Javier (1991): Léxico de inscripciones ibéricas: (1976-1989), Universitat Autònoma de Barcelona, ISBN 84-7875-556-X.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Òstracon_de_Pontós&oldid=4411942»