La costa més llunyana

La costa més llunyana (Títol original The Farthest Shore llibre del gènere de fantasia, va ser publicat en 1972, és el tercer llibre de la sèrie de Terramar, de Ursula K. Le Guin.

Arren (Lebannen), el jove príncep d'Enlad, es enviat pel seu pare a Roke, l'illa dels sabis, per a demanar consell al Arquemag Esparver (Ged) per un estrany i inexplicable malestar que està desolant l'Arxipèlag de Terramar. La màgia està perdent el seu poder, els cants estan sent oblidats i els homes i animals emmalalteixenn o embogeixen.

Ged s'embarcarà amb el jove Arren a la cerca del origen en un món de terra mèdia, de dracs, de mar i de màgia que l'envia fins a una costa desolada d'aquesta illa llunyana i perduda.

És la tercera novel·la de la autora dins de l'imaginari de Terramar (entesa fins a llavors com una trilogia) i que li ha valgut el ser considerada com a una de les autores vives de la ciència ficció i de la fantasia que ha aportat als gèneres una important lectura social.