Antàgores de Rodes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-I aC +I aC, -V aC +V aC, -X aC +X aC)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- aC + aC)
Línia 1: Línia 1:
'''Antàgores de Rodes''' (''Antagoras'', Ἀνταγόρας), fou un poeta èpic grec que vivia a la segona meitat del [[segle III&nbsp;aC]]. Fou amic d'[[Antígon Gònates]]. Va escriure un poema titulat ''Thebais'' (Θηβαΐς) que segons es diu quan fou llegit als beocis el van trobar tediós fins el punt de què no es van poder abstenir de badallar. Va compondre alguns epigrames dels que se'n conserva una part.<ref>{{Ref-llibre | cognom = Smith | nom = William (ed.) | enllaçautor = William Smith | títol =A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology | url = http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0001.001 | data = 1867 | editorial = Little, Brown and Co. | lloc = Boston | llengua = anglès | pàgines = Vol. I pàg. 181}}</ref>
'''Antàgores de Rodes''' (''Antagoras'', Ἀνταγόρας), fou un poeta èpic grec que vivia a la segona meitat del [[segle III aC]]. Fou amic d'[[Antígon Gònates]]. Va escriure un poema titulat ''Thebais'' (Θηβαΐς) que segons es diu quan fou llegit als beocis el van trobar tediós fins el punt de què no es van poder abstenir de badallar. Va compondre alguns epigrames dels que se'n conserva una part.<ref>{{Ref-llibre | cognom = Smith | nom = William (ed.) | enllaçautor = William Smith | títol =A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology | url = http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0001.001 | data = 1867 | editorial = Little, Brown and Co. | lloc = Boston | llengua = anglès | pàgines = Vol. I pàg. 181}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:50, 9 abr 2010

Antàgores de Rodes (Antagoras, Ἀνταγόρας), fou un poeta èpic grec que vivia a la segona meitat del segle III aC. Fou amic d'Antígon Gònates. Va escriure un poema titulat Thebais (Θηβαΐς) que segons es diu quan fou llegit als beocis el van trobar tediós fins el punt de què no es van poder abstenir de badallar. Va compondre alguns epigrames dels que se'n conserva una part.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. Vol. I pàg. 181.