Historicisme: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
Segons l'[[encíclica]] [[Fides et ràtio]], per comprendre correctament una doctrina del passat, és necessari que aquesta sigui reposada en el seu context històric i cultural. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.
Segons l'[[encíclica]] [[Fides et ràtio]], per comprendre correctament una doctrina del passat, és necessari que aquesta sigui reposada en el seu context històric i cultural. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.


L'historicisme, tal com és sovint entès en els debats, és la idea que la història pugui permetre predir els esdeveniments futurs. [[Karl Popper]] critica aquesta versió de l'historicisme a Misèria de l'historicisme (Plon, 1955), denunciant tota "''aproximació a les ciències socials que assumeix que la predicció històrica és el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu és assolible mitjançant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendències" que subjeuen a l'evolució de la història''"
L'historicisme, com a idea que la història pugui permetre predir els esdeveniments futurs, fou criticada pel filòsof [[Karl Popper]] a Misèria de l'historicisme (Plon, 1955). Hi denunciava com a metafísica i falsa ciència tota "''aproximació a les ciències socials que assumeix que la predicció històrica és el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu és assolible mitjançant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendències" que subjeuen a l'evolució de la història''"


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 13:37, 26 abr 2011

El terme historicisme s'empra per designar aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric [1] i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa histórica, lingüística... L'historicisme fou també un moviment d'historiadors liderats per Ranke molt important en el segle XIX i amb importants influències en el XX.

Segons l'encíclica Fides et ràtio, per comprendre correctament una doctrina del passat, és necessari que aquesta sigui reposada en el seu context històric i cultural. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.

L'historicisme, com a idea que la història pugui permetre predir els esdeveniments futurs, fou criticada pel filòsof Karl Popper a Misèria de l'historicisme (Plon, 1955). Hi denunciava com a metafísica i falsa ciència tota "aproximació a les ciències socials que assumeix que la predicció històrica és el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu és assolible mitjançant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendències" que subjeuen a l'evolució de la història"

Referències

  1. "Coneixement cultural i històric” de Gonçal Mayos (UB).

Bibliografia

  • Karl R. Popper, La miseria del historicismo, Alianza, Madrid, 1981.